L’auge de l’extrema dreta a Alemanya dispara la violència racista

Alemanya va registrar el 2023 un increment del 20% d’atacs racistes, antisemites o ultradretans. "El risc a patir-los ha arribat a dimensions dramàtiques per a qualsevol persona d’origen estranger", va denunciar la presidenta de l’Associació d’Assessories a les Víctimes (VBRG), Judith Porath. "Allà on puja el vot a l’extrema dreta és on més s’observa aquest increment", va apuntar per la seva banda Jens-Christian Wagner, president de la Fundació Buchenwald, el centre de documentació d’aquest antic camp de concentració nazi. Van ser 2.589 el total d’agressions d’aquest signe registrats per la VBRG en 11 entre els 16 lands o estats federats alemanys, una mitjana de set al dia. Un 12% del total van arribar a la violència física.

"La violència verbal no és menys alarmant. El seu caldo de cultiu és Alternativa per a Alemanya (AfD), el seu braç parlamentari, que contribueix poderosament al deteriorament de la cultura política", va alertar Wagner. Aquest deteriorament es manifesta tant en atacs a ciutadans d’origen estranger i refugiats com a una "relativització dels crims del nazisme" i, en definitiva, a l’antisemitisme.

El mateix Wagner va relatar les situacions d’assetjament que pateix pel seu lloc en aquesta fundació a Turíngia, on AfD podria convertir-se en primera força en les eleccions regionals del setembre vinent. A les situacions d’intimidació se sumen agressions físiques, les víctimes de les quals van ser menors d’edat en 585 ocasions. Els seus agressors van ser altres menors o adults. Porath va detallar el cas de la pallissa patida per una noia de 14 anys al pati de la seva escola o el d’un noi sirià a qui van llançar al buit des d’un pont. La primera agressió va ser per motius antisemites; la segona, per racisme.

"Amenaça sobre la democràcia"

"La violència de la ultradreta és la principal amenaça sobre la nostra democràcia", va advertir la ministra de l’Interior, la socialdemòcrata Nancy Faeser, al presentar les xifres oficials sobre criminalitat política. El 2023 es va arribar al rècord de 60.028 delictes de rerefons polític, tant de l’extrema dreta com de l’esquerrana o del radicalisme islàmic. Un total de 28.945 casos van procedir de la ultradreta, amb un increment anual del 23%. El 33% corresponen a delictes de propaganda o missatges d’odi. Un total de 1.759 persones van patir agressions físiques procedents de l’extrema dreta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Faeser va alertar de la forta "espiral de violència" contra càrrecs electes, especialment contra polítics de rang local, més vulnerables. Va recordar el cas de l’eurodiputat socialdemòcrata Matthias Ecke, víctima d’una brutal pallissa quan penjava cartells electorals a Dresden. El seu cas és la "punta de l’iceberg" d’una violència creixent arreu del país, però més especialment en estats com Turíngia i Saxònia, allà on AfD té opcions de convertir-se en primera força.

La presentació de les xifres va coincidir amb l’obertura del judici de Frankfurt contra els capitostos de la trama colpista dels Ciutadans del Reich, o Reichsbürger, organització ultradretana que no reconeix les fronteres actuals d’Alemanya ni les seves autoritats. Se’ls imputa alta traïció i pertinença a una organització terrorista. Entre els processats hi ha l’anomenat Heinrich VII o príncep Reuss, un empresari immobiliari de 71 anys que presumptament seria el nou cap de l’Estat, així com l’exdiputada de l’AfD i jutge Birgit Malsack-Winkemann.