L’Iran aviva el debat nuclear en plena tensió amb Israel

Si de veritat creu que va servir, la República Islàmica respira tranquil·la: el risc d’un conflicte regional contra els dos màxims enemics perses, els Estats Units i Israel, és baix. Però, si no va servir, ¿quina és l’alternativa? Per a Teheran, n’hi ha una: la bomba atòmica.

L’Iran, en el dia d’avui, ha negat sempre oficialment estar desenvolupant l’arma nuclear, però cada vegada són més les veus dins del Govern iranià –que aquest diumenge va perdre el seu president, Ebrahim Raisi, en un accident d’helicòpter– que l’esmenten com una possibilitat, tant en el futur com en el present. "No hem decidit construir la bomba, però si l’Iran és amenaçat, llavors no tindrem més opció que canviar la nostra doctrina militar [respecte a l’armament nuclear]", va assegurar fa dues setmanes Kamal Kharazi, assessor del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei. La realitat és que el país persa és molt a prop: L’Iran ha arribat a enriquir urani fins al 60%, un percentatge molt pròxim al 90% necessari per desenvolupar la bomba atòmica. Passar del 60% al 90% es pot aconseguir en qüestió de dies.

A més, l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) es queixa cada vegada amb més força que l’Iran limita l’accés dels seus inspectors a les plantes nuclears. Així, l’agència afirma que ja no és capaç de garantir que el país persa no està desenvolupant armament nuclear.

"Aquesta és la primera vegada que l’Iran està en un conflicte estant al límit de ser una potència nuclear, i això ésun fet molt important. L’Iran pot produir prou material per crear una bomba en tan sols dues setmanes, si així ho volgués", explica Eric Brewer, membre de l’oenagé nord-americana Nuclear Threat Initiative.

"Una pregunta molt important ara és si l’Iran veu la seva capacitat nuclear en el context actual com una fortalesa, una cosa que serveix perquè els altres no ataquin, o com una debilitat; és a dir, una cosa que pot fer que els rivals [Israel i EUA] ataquin precisament per evitar que l’Iran es converteixi definitivament en una potència nuclear i, probablement, la realitat es troba enmig d’aquestes dues possibilitats", continua Brewer.

Amenaces i bombes

Segons aquest expert, l’esdevenir del conflicte a Gaza i el seu impacte a tota la regió faran que, finalment, l’Iran decideixi cap on va el seu programa nuclear. Exemples similars abunden en el passat: l’URSS va desenvolupar la seva pròpia bomba durant els primers anys de la guerra freda contra els EUA. Israel va aconseguir la seva pròpia arma després de la guerra dels sis dies, el 1967. El Pakistan, va desenvolupar la seva en els 90, davant la seva tensió fronterera amb l’Índia.

"Fins ara, l’estratègia de l’Iran ha sigut la de quedar-se al límit de ser una potència nuclear: no desenvolupar la bomba però quedar en l’últim pas perquè, si en algun moment arriba la decisió de fer-ho, de la decisió a l’acció hi hagi un tram molt curt", considera Brewer, que continua: "Amb la situació actual, jo apostaria que l’Iran no farà marxa enrere".

L’expert detalla que l’Iran "o es quedarà on està actualment o avança i els motius pels quals pot decidir avançar són, per exemple, fets que debilitin la posició de força iraniana a la regió, com una hipotètica debilitació de l’Eix de la Resistència. Si l’Iran calcula que el seu element actual de dissuasió ja no és vàlid... llavors buscarà alternatives. I la més clara és la bomba nuclear".

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Segons els experts, no obstant, l’Iran encara no ha pres aquest camí. Malgrat les veus a Teheran que cada vegada parlen més obertament sobre l’arma nuclear, Khamenei no s’ha retractat de les seves paraules en el passat, quan va catalogar la bomba atòmica d’una cosa haram –prohibida en l’islam–. Això no significa que el programa nuclear iranià hagi avançat tant que ja no pugui tornar enrere, als anys de l’acord nuclear negociat per l’antic president nord-americà, Barack Obama, que el seu successor a la Casa Blanca, Donald Trump, va trencar unilateralment. Aquesta decisió del republicà, de fet, va ser el que va empènyer Teheran a enriquir el seu urani fins a percentatges pròxims al necessari per a la bomba.

"Fins on sabem –diu Brewer-, l’Iran ha avançat molt en el cicle de combustible, però té bastanta feina en l’aspecte armamentístic de la bomba. A mi això em diu que el líder suprem veu l’arma atòmica com a innecessària: que de moment, l’Iran té poder de dissuasió suficient i que crear la bomba pot ser una cosa massa arriscada i hem de treballar perquè ho segueixi veient així".