L’Iran després de Raisi

La inesperada mort del president Ebrahim Raisi obre un període d’incertesa a l’Iran. No obstant, tot sembla indicar que el règim intentarà que els canvis siguin merament cosmètics i no qüestionin l’actual repartició del poder, en què els sectors conservadors mantenen un absolut control de l’escena política. De fet, Raisi sempre va ser contemplat com una mera corretja de transmissió de les decisions d’Ali Khamenei, el veritable home fort del règim des del 1989, a qui aspirava a reemplaçar algun dia com a guia suprem amb el consentiment de la poderosa Guàrdia Revolucionària.

Aquesta pèrdua arriba en el pitjor moment possible, ja que la població iraniana es troba immersa en una aguda crisi econòmica com a conseqüència de les draconianes sancions internacionals, que van ser restablertes pel president Donald Trump i reforçades per l’Administració de Joe Biden. En l’escena regional, el buit de poder que deixa la desaparició de Raisi podria mirar de ser aprofitat per Israel per atacar el programa nuclear iranià, vist com una amenaça per a la seva seguretat nacional. És ben sabut que el primer ministre Benjamin Netanyahu pretén regionalitzar el conflicte de Gaza per involucrar els Estats Units en una conflagració regional i, així, perpetuar la guerra.

Davant aquests creixents riscos, els sectors conservadors del règim contemplen el programa nuclear com una taula de salvació que els blindaria davant eventuals amenaces. Per això han abandonat tota esperança d’assolir un acord amb Occident i han apostat per accelerar l’enriquiment d’urani amb l’objectiu d’accedir a tecnologia nuclear, que seria utilitzada amb finalitats dissuasòries davant els seus enemics tradicionals.

Acords comercials

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Una altra eina per assegurar la continuïtat del règim és l’enfortiment de les relacions amb la Xina i Rússia, que es va accelerar durant la presidència de Raisi. El març del 2021, l’Iran i la Xina van firmar una associació estratègica que contempla inversions xineses per valor de 400.000 milions de dòlars en els pròxims 25 anys. El maig del 2022, l’Iran i Rússia van arribar a una sèrie d’acords i memoràndums per duplicar el comerç bilateral i, tot seguit, Putin va visitar Teheran, on va firmar importants contractes armamentístics i es va assegurar el proveïment de drons i míssils iranians per al front ucraïnès

Davant la gravetat dels reptes que afronta l’Iran avui dia, la transició de poder serà directament pilotada pel guia suprem i el més factible és que la Guàrdia Revolucionària imposi un falcó com a substitut de Raisi. Les dues prioritats de Khamenei continuen sent la supervivència del règim davant la creixent contestació domèstica i les amenaces externes i, d’altra banda, la perduració de l’Eix de la Resistència liderat per l’Iran i que compta entre els seus principals exponents el Hezbol·là libanès, el Hamàs palestí, l’Ansar Allah iemenita i els règims sirià i iraquià.