Milers d’iranians acomiaden el finat Raisi en l’inici dels funerals

Així, l’Iran va declarar cinc dies de dol nacional arreu del país, en els quals se celebraran els serveis funerals de tots els morts: avui, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, dirigirà l’acte central d’aquest servei, abans que cada un dels integrants de l’helicòpter sigui enterrat al seu lloc d’origen. Raisi serà enterrat demà a la província de Mashad.

Mentrestant, davant el buit de poder, Teheran ja ha començat a prendre decisions per al futur pròxim: Mohammad Mokhber, fins ara vicepresident primer, ha sigut designat com a president, i el viceministre d’Exteriors, Ali Bagheri Kani, ha ocupat el càrrec del seu antic cap.

Aquests nous càrrecs, no obstant, duraran poc: el nou consell executiu –creat per liderar aquest període de transició– ja ha marcat el 28 de juny com a data per a les eleccions presidencials, que hauran de servir per elegir un nou president.

Entre els favorits a convertir-se en nou president iranià hi ha l’actual president del parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf, de l’ala ultraconservadora dins del poder iranià, com Raisi. Ghalibaf, que va dissoldre aquest dimarts el parlament persa en preparació als comicis d’aquí un mes, es va presentar en el passat als comicis presidencials, però mai va estar a prop de guanyar-los.

Incògnites

Els dubtes són molts. El Consell de Guardians de la República Islàmica ha de vetar tot possible candidat en aquestes eleccions, una cosa que passa en cada elecció. Segons els experts, el buit que deixa Raisi dins dels moviments ultraconservadors del poder iranià és gran, i no hi ha, de moment, cap perfil destacat que el pugui substituir.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Raisi, president des del 2021, era una figura controvertida i odiada pels detractors de la República Islàmica, que l’assenyalaven com un dels grans responsables de les execucions de presos polítics de 1988, al terme de la guerra entre l’Iraq i l’Iran. Segons Amnistia Internacional (AI), Raisi va liderar uns processos judicials que van servir per condemnar 5.000 persones a mort en poques setmanes.

El mort, a més, va lidiar durant la seva presidència amb l’onada de protestes del 2022, després de la mort de la jove Mahsa Amini a mans de la policia de la moral. En aquestes protestes, per culpa de la repressió policial, van morir prop de 500 persones, i 22.000 van ser detingudes.