Armament israelià per a l’Exèrcit espanyol
El Govern manté suspesos, des de l’inici de la guerra a Gaza, els permisos de venda des d’Espanya de material militar per a Israel. En canvi, sí que compra armament a l’Estat hebreu per rearmar l’Exèrcit de Terra i millorar la capacitat de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai.
"Des del 7 d’octubre no s’han fet més compres... tret de les que estaven en marxa", va declarar la ministra Margarita Robles dilluns en la Comissió Mixta de Seguretat Nacional. Des de l’inici de la guerra de Gaza, el Govern manté suspeses les autoritzacions de venda des d’Espanya de material militar per a Israel. Diferent és la relació en sentit contrari.
Quatre programes de modernització i aprovisionament són en aquest moment els principals nexes entre les Forces Armades espanyoles i la indústria de Defensa israeliana. Tres d’aquests programes responen al rearmament de l’Exèrcit de Terra i un a la millora de capacitats d’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. Consisteixen en l’adquisició de míssils antitancs i antibúnquer, llançacoets de llarg abast, ràdios de combat i guies làser per a caces, tots clau per a Defensa.
El 17 de març, l’Estat feia pública l’última compra d’importància a una firma israeliana d’armament: 207,1 milions d’euros a Rafael Advanced Defence Systems perquè subministri desginadores POD als caces Eurofighter espanyols. Les guies làser converteixen en exacta la punteria d’un avió de combat, conduint fins a l’objectiu a míssils i bombes de precisió.
El 8 de març, el Comandament de Suport Logístic va organitzar a Còrdova un seminari d’experts, funcionaris i executius vinculats al Sistema de Llançacoets d’Alta Mobilitat (SILAM), un programa amb el qual Defensa pretén dotar d’una artilleria de campanya actual l’Exèrcit. El sistema gira entorn d’un producte israelià, el llançador PULS, invent de l’empresa israeliana Elbit Systems, que permet enviar coets a atacar línies d’aprovisionament, trinxeres, dipòsits de munició i centres de comandament a distàncies de fins a 500 quilòmetres. La compra de tres tipus de coets per a aquests tubs llançadors ha suposat 22 milions de despesa per a Defensa. És només una part: el 15 de desembre del 2023, la Direcció General d’Armament i Material (DGAM) va fer pública l’adjudicació del Contracte de Subministrament del SILAM amb un import: 576,4 milions d’euros.
També negociada sense publicitat, i urgent, s’ha tramitat una compra de míssils Spike, una arma amb càmeres que permeten guiar-los fins a objectius situats a 5,5 quilòmetres. Noves ogives permeten al míssil travessar murs de formigó armat, no només el blindatge dels carros de combat. El febrer del 2022, Defensa va començar la compra de 1.680 míssils Spike. El 24 d’octubre, el ministeri va formalitzar la compra de 168 sistemes de tret del model LR2, el més nou i letal d’aquests míssils, per 237,5 milions d’euros.
Notícies relacionadesL’adjudicatari és PAP Tecnos Innovación, firma espanyola, però l’Spike és israelià i l’empresa creadora i comercialitzadora és Rafael, l’empori d’armament que dirigeix l’excoronel de la marina israeliana Yoav Turgeman.
Un quart programa estratègic de la modernització militar d’Espanya té tecnologia israeliana pel mig. Es tracta d’una de les estrelles de la innovació promesa per Defensa, el VCR (o vehicle de Combat sobre Rodes) 8X8 Dragón, l’entrega completa dels quals pateix un polèmic retard.
- CIÈNCIA Trobat el cadàver d’una cria de mamut en un estat sense precedents
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- A CATALUNYA La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants
- Valentí Fuster: "Soc cardiòleg, però em costa entendre la perfecció del cor"
- Duo atòmic Las Grecas, 50 anys d’una revolució flamenca
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els protagonistes de l’esport el 2024 Jorge Martín, contra tots i contra tot
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- No queden gaires dies. Laia Sanz: "No em preparo mentalment: no ho he fet mai"
- Barcelona, protagonista Qui hi ha darrere de l’èxit nadalenc ‘Els llums de Sant Pau’