El poeta, els pollastres i cinc trets

Tornem al 2016, però. L’home vigilava el supermercat. Era l’última feina que tenia, abans de jubilar-se. Un dia hi va entrar un individu que, de cop i volta, sense avisar, va començar a agafar pollastres congelats sencers i, després de fer malabarismes amb l’aviram, els va llançar contra la resta de la clientela. Cintula, com és lògic, el va avisar, va mirar de calmar-lo i li va retreure que allò que feia no era correcte. L’individu es va revoltar i es va barallar amb Cintula, que va caure estès enmig del passadís. D’aquell episodi, en va néixer un singular (i gairebé unipersonal) Moviment contra la Violència, una crida que Cintula va fer a les xarxes per evitar que el descontentament "contra l’estat de les coses" es traduís en violència. "Cal preservar la pau i restaurar la democràcia", va dir, "perquè el món està ple de caos i odi". El que és segur és que la vida de Juraj Cintula, aquell 2016, s’acostava bastant al caos. Després d’advocar per aquesta peculiar via pacífica, es va presentar al campament dels Slovenski Branci (reclutes eslovacs) per retre honors a la bandera d’aquest grupuscle d’extrema dreta, amb simbologia feixista paramilitar, finançat per Rússia. En va admirar la capacitat d’actuar "en una societat passiva com la nostra" i l’esforç personal, "un entusiasme desinteressat, perquè ells mateixos compren armes i equipaments". Davant "els centenars de milers d’immigrants", els reclutes eslovacs "no es preparen per a la batalla, sinó per a la defensa". Són "uns patriotes que protegeixen el país, la tradició i la cultura".

Un revòlver a la tauleta

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Així actuava Cintula, amb una eterna barbeta blanca, combinada amb una corbata de llaç que potser pensava que li atorgava la imatge de literat. "Feia de poeta", ha dit Ludovit Mile, un veí del bloc on vivia, el setè pis d’un edifici gris i d’estètica soviètica. Pocs dies abans de fer l’hora de cotxe que separa Levice de Handlová, allà on va descarregar cinc trets contra Fico, Ludovit recorda que va veure Cintula passejant de bracet amb la seva dona, Elena Cintulova, exprofessora de geografia, "amb les mans agafades cap al parc d’M. R. Štefánik, a gaudir del llac". És el que passa en aquests casos, que recordes tota una vida de veïns i ni tan sols no saps que el veí tenia un revòlver a la tauleta de nit. "És un home fort, però no pas violent. És un poeta", ha dit el fill de Cintula, després de la detenció del pare.

Quant a la condició de poeta, ho deixo a la consideració del lector. Diguem que se l’ha vist en algun festival, que ha fundat un club literari (Dúha, que vol dir arc de Sant Martí), que és membre de l’Associació d’Escriptors Eslovacs i que ha publicat tres llibres (El somni d’un rebel, Díptic i Vespes). També una novel·la, Missatge de sacrifici i un pamflet contra els gitanos (Efata) en el qual no descarta, si les autoritats no hi intervenen, d’optar per l’assassinat en massa de l’ètnia. Una reconeguda escriptora eslovaca, Svetlana Zuchova, diu que no n’ha sentit a parlar mai. Aquest és el bagatge de Cintula abans d’arribar al reconeixement a través dels trets d’una pistola de fabricació txeca (una Ceska Zbrojovka de 9 mm) que tenia a casa des de l’època de vigilant dels grans magatzems. Fa un mes va participar en una manifestació progressista a favor de la UE i d’Ucraïna. Encara no se sap si forma part d’una conspiració o si és un llop solitari, paranoic, despistat i contradictori. Com afirma Zuchova: "Ser escriptor, en tot cas, no vol dir que no siguis una persona d’una qualitat moral discutible".