Haití, el país de la desgràcia eterna

Haití va ser el primer país del món en desfer-se de l’esclavitud, aconseguir la independència a l’Amèrica Llatina i crear un Estat format per antics esclaus negres. Tot això gràcies a successives revoltes que van acabar amb l’infame règim esclavista dels colons francesos el 1804. Una fita històrica sovint ignorada. Des d’aleshores, no li han anat bé les coses.

El país caribeny, de 12 milions d’habitants i un dels més pobres del món, ha sigut víctima de cops d’Estat, sagnants dictadures i magnicidis, ocupació d’exèrcits estrangers, ruïna econòmica, immisericordiosos desastres naturals i crisis humanitàries successives.

El caos que regna avui no és cap novetat. En aquest cas, poderoses bandes de delinqüents mantenen terroritzada la població i en escac el poder polític. Les bandes criminals, dedicades a l’extorsió, el segrest, el tràfic d’armes i de drogues, controlen una part del país i el 80% de la capital, Port-au-Prince, incloses les principals carreteres que donen accés a la ciutat.

Les dues més importants, la G9 i la Gpép, van llançar una gran ofensiva el març contra comissaries, edificis governamentals i presons que va forçar la dimissió del primer ministre interí, Ariel Henry, que va assumir el càrrec el 2021 després de l’assassinat del president Jovenel Moïse. L’administració del país està ara en mans del denominat Consell de Transició Presidencial (CTP), encarregat de nomenar un cap de l’Executiu que tindrà la difícil tasca de crear les condicions per celebrar eleccions en un termini màxim de tres anys.

Força multinacional

La demostració de poder de les bandes armades suposa un desafiament per la força policial multinacional que té previst desplegar-se de manera imminent a Haití amb la missió d’ajudar a restaurar l’ordre i la seguretat. «L’ofensiva dels grups criminals va ser la resposta a l’arribada d’aquesta força internacional», afirma el colombià Diego Da Rin, expert en Haití del think tank International Crisis Group. «El seu gran objectiu és forçar el Govern a decretar una amnistia per a tots ells», afegeix.

L’expedició multinacional, que compta amb el beneplàcit del Consell de Seguretat de l’ONU, està dirigida per Kenya, el cos policial del qual té un llarg historial d’abusos de tota mena al seu propi país, fet que no convida a l’optimisme. A més, la població haitiana no oblida la missió de l’ONU que es va prolongar del 2004 al 2017 i que va acabar en fracàs. Va quedar demostrat, a més, que cascos blaus havien comès abusos sexuals contra milers de dones i nenes i que la missió havia sigut responsable de la introducció del còlera al país, epidèmia que va acabar amb la vida de més de 10.000 persones.

La violència d’aquests últims anys a Haití ha generat més de 90.000 desplaçats interns i l’èxode de, almenys, el doble de persones, sobretot als Estats Units, molts a bord de barcasses. La veïna República Dominicana està aixecant un mur a la frontera per evitar l’entrada de refugiats. L’ONU calcula que un milió d’haitians estan a un pas de caure en la fam i que més de 1.500 han mort des de principi d’any víctimes de la violència desencadenada per part de les bandes.

Fa dies que avions de l’Exèrcit nord-americà aterren a l’aeroport de Port-au-Prince –tancat al trànsit comercial des de l’ofensiva de les bandes criminals– amb material per aixecar el fortí que acollirà les forces policials estrangeres. «Els Estats Units són el soci internacional amb més influència en el poder de decisió d’Haití. Es tracta d’un enclavament estratègic situat a tan sols hora i mitja de vol de Miami», recorda Da Rin.

Enmig del col·lapse, un altre actor amenaça d’entrar en escena: Rússia. «A Moscou li interessa contrarestar el poder de Washington i posicionar-se com un actor important a la regió», sosté l’analista colombià. Un informe del Pentàgon, filtrat a la premsa nord-americana l’any passat, afirma que el grup de mercenaris russos Wagner «explora expandir-se a Haití». Una altra dada inquietant per a Washington és la presència al Consell Presidencial de Transició del partit que lidera Jean Charles Moïse, un popular polític d’esquerra amb forts vincles amb Rússia. En les manifestacions que ha organitzat al seu país s’han enarborat banderes russes.

Indemnitzar els colons

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

La història d’Haití mostra un país caigut en desgràcia, amb una mena de fatalisme crònic. Potser l’origen neixi de la condició que li va imposar França fa dos segles a canvi de reconèixer la seva independència: indemnitzar els colons esclavistes per les seves pèrdues en propietats i en mà d’obra esclava. L’equivalent avui a uns 20.000 milions d’euros, sense comptar els interessos per préstecs. Una xifra delirant.

Una enorme i pesada càrrega que va llastar el desenvolupament del país durant més d’un segle, i que li va impedir créixer alhora que els seus veïns. Haití va cancel·lar el seu deute amb l’antiga potència colonial el 1947, convertint-se així en l’únic país del món en què els descendents dels esclaus van indemnitzar els dels amos al llarg de moltes dècades. Una vergonyosa fita històrica sovint també ignorada.