Espanya reconeix Palestina: "Existeix, ha existit i existirà"

Katz ha sigut l’encarregat els últims dies de dirigir la reprimenda verbal i diplomàtica contra Espanya, Irlanda i Noruega. Primer, per l’anunci que, des d’avui, els tres països europeus reconeixen Palestina com a Estat. Després, per les paraules dels ministres del Govern de Sánchez, que ja parlen obertament d’"autèntic genocidi" a Gaza (en paraules de la titular de Defensa, Margarita Robles). En aquests vuit mesos d’ofensiva contra Hamàs a Gaza, Israel ha matat més de 36.000 palestins, d’ells més de 14.000 infants, segons xifres palestines.

El cap de la diplomàcia israeliana va portar ahir el to de les seves crítiques cap a Espanya fins a un nivell inèdit: "Els dies de la Inquisició han acabat", va escriure a la xarxa social X. "A aquells que ens fan mal, nosaltres els farem mal en resposta", va afegir, sense concretar si aquesta amenaça es refereix a Espanya o a Hamàs.

Va ser el moment àlgid d’una escalada vertiginosa que va incloure la difusió de vídeos associant Hamàs amb els balls tradicionals d’Espanya, Irlanda i Noruega. O pràctiques inèdites com la de gravar en vídeo els ambaixadors d’aquests tres països mentre se’ls posava un vídeo amb atrocitats de la milícia palestina. Una cosa que el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va criticar ahir, però sobre la qual va posposar tota resposta: "No caurem en cap provocació, tot i que en algun moment expressarem el nostre rebuig".

Convocat a Brussel·les

Però Katz va ser també el protagonista d’un gir sense precedents en el conflicte: ahir, els ministres d’Exteriors de la Unió Europea van acordar convocar-lo a una reunió del Consell d’Associació amb Israel. Volen revisar l’acord comercial i polític i "discutir la situació a Gaza i el respecte als drets humans que Israel va assumir". Això és precisament el que Sánchez va demanar juntament amb Irlanda fa tres mesos per carta, però que la Comissió Europea de l’alemanya Ursula von der Leyen havia desat en un calaix fins ara.

Hores abans d’aquest anunci, l’alt representant de Política Exterior, Josep Borrell, es va mostrar "horroritzat" per la massacre de civils en una "zona segura" del sud de Gaza. Almenys 50 persones, entre elles nens, van morir calcinades, destrossades per les bombes o, alguns menors, decapitats. El bombardeig va despertar les crítiques de socis tradicionals d’Israel, com Alemanya. "No hi haurà cap benefici per a la seguretat d’Israel, cap ostatge quedarà lliure, per cremar persones en tendes de campanya", va dir la ministra germànica Annalena Baerbock.

En aquest context, Pedro Sánchez es va reafirmar ahir en la seva aposta de reconèixer l’Estat palestí i afegir-se als 143 països que ja ho fan. "Palestina ha existit, existeix i existirà", va dir al Palau de la Moncloa, a preguntes dels periodistes, junt amb Volodímir Zelenski, de visita d’Estat a Madrid.

Sánchez va lligar les dues guerres, la de Rússia i la d’Israel, perquè en totes dues, considera, es viola el dret internacional. "Per coherència", Espanya s’ha d’oposar a totes dues. El mateix Zelenski, jueu i que va defensar Israel després de l’agressió de Hamàs del 7 d’octubre, va expressar al costat de Sánchez el seu "suport a la solució de dos estats" i va assegurar que confia que "el món tingui prou força per aturar la sagnia al Pròxim Orient".

Va ser ahir un dia diplomàtic frenètic. Al matí, José Manuel Albares, escenificava el suport de Noruega i Irlanda en el reconeixement de l’Estat palestí. "¿Fem una foto?", va dir el ministre d’Exteriors als seus homòlegs reunits a Brussel·les, abans d’allargar-los la mà i suggerir-los que posessin la seva a sobre per mostrar unitat davant el núvol de periodistes. Era la foto que plasmava mesos de viatges i trucades tant del mateix Albares com del president del Govern per països de la UE per mirar d’aconseguir suports en el reconeixement de l’Estat palestí. Altres, com Eslovènia, Malta o Bèlgica, es van quedar pel camí de moment.

"Durant mesos hem dit que estàvem preocupats perquè el tipus de guerra empresa per Israel a Gaza trenqués la legislació humanitària internacional. Ara ja ho sabem", va dir el cap de la diplomàcia noruega, Espen Barth Eide. "Tenim una ordre d’obligat compliment del Tribunal Internacional de Justícia demanant que aturin els atacs a Rafah", i no ho han fet, com mostra l’atac de la nit d’aquest diumenge contra el camp de refugiats.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Declaració institucional

En poques hores, Espanya farà oficial al Consell de Ministres aquest reconeixement. Ho farà el president, Pedro Sánchez, amb una declaració institucional avui a les 8.30 des de La Moncloa. Serà el final d’un camí pel qual va apostar fort i que va ser criticat ahir de nou pel cap de l’oposició. "No em sento identificat amb aquesta decisió, estant a favor dels dos estats", va dir Alberto Núñez Feijóo. "En aquest moment li farem més mal al poble palestí que benefici i empoderarem Hamàs, que em sembla el pitjor disbarat, perquè el gran enemic del poble palestí és Hamàs", va assegurar a Onda Cero.