Macron alerta des d’Alemanya contra els "mals vents" ultradretans

"Bufen mals vents sobre Europa: despertem!", va alertar ahir Emmanuel Macron des de Dresden, a l’est alemany. Els mals vents procedeixen dels extremismes dretans, va afegir davant desenes de milers de joves principalment alemanys, però també francesos, polonesos i txecs. "L’extrema dreta, aquest mal vent és una realitat", va advertir, per reconèixer a continuació que el seu missatge seguiria "els eixos" del que va pronunciar l’abril passat, a la universitat de la Sorbona, a París. Macron va reprendre la frase de llavors –"Europa pot morir"– i va afegir que això passarà si no es pren "la decisió correcta".

Les eleccions europees del 9 de juny són un moment "clau" per fer-ho. Va citar Polònia com a exemple positiu d’un país que s’ha desprès del domini ultraconservador amb el relleu en el poder a favor del liberal Donald Tusk. I va al·ludir Hongria com a model contrari, al recordar que "molt a prop d’aquí" governen forces que no respecten la llibertat d’expressió o tenallen la vida universitària.

El discurs de Macron estava programat per tocar la fibra d’un auditori per si mateix entregat, que ni li va criticar que aparegués amb una hora de retard. Part dels assistents eren joves d’escoles francoalemanyes i només a la llunyania es va sentir alguna protesta o crit disconforme. Una cosa no gaire comuna a l’est d’Alemanya, on tant el canceller Olaf Scholz com els seus ministres solen ser rebuts amb eixordadores esbroncades. Macron va alternar hàbilment en el seu discurs l’alemany i el francès, una cosa a què ha contribuït –com han destacat mitjans alemanys– la tasca d’un "entrenador" que ha aconseguit que llegeixi correctament en un idioma que no domina.

Esperit de superació

El discurs de Macron era el punt principal de la segona jornada de la seva visita d’Estat. Allà va al·ludir a l’esperit superador que simbolitza la Frauenkirche, l’església de la ciutat que van deixar reduïda a cendres els bombardejos aliats, però la reconstrucció de la qual va culminar el 2005. No es va referir, en canvi, al fet que Dresden, com la resta de l’est d’Alemanya, sigui un bastió d’Alternativa per a Alemanya (AfD), partit que exclou pel seu radicalisme la família ultra europea.

En el seu discurs va recórrer al receptari de la seva política liberal –la desregulació de la vida econòmica i la necessitat d’activar les inversions– així com la seva aposta per la defensa comuna europea, el suport a Ucraïna i el repudi a la guerra d’agressió russa. "Necessitem una revolució copernicana en defensa i de seguretat per no haver de mirar únicament als Estats Units", va dir.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

Que es tracti de la primera visita d’Estat d’un president francès a Alemanya sona estrany als mateixos ciutadans d’aquest país. Si unes relacions bilaterals són incontestables són les teixides entre París i Berlín. Es reconeixen com a socis preferencials des que d’enemics de guerra van passar a aliats, en temps de Konrad Adenauer i Charles De Gaulle. Aquesta relació preferencial es va consolidar després en els tàndems formats per Helmut Kohl i François Mitterrand, Gerhard Schröder i Jacques Chirac o els quatre presidents que va conèixer Angela Merkel en els seus 16 anys al poder –Chirac, Nicolas Sarzoky, François Hollande i Macron–. Que fossin o no de la mateixa família política mai va importar.

Des del 2000 no es produïa un viatge d’Estat i aquest es produeix en una fase de poca química. Macron i Scholz no acaben de congeniar i els seus successius intents d’escenificar cohesió no resulten convincents.