El debat de possibles sancions a l’Estat hebreu s’obre a la UE

Creix la frustració davant la intransigència israeliana i el seu rebuig de complir les mesures cautelars contra l’operació a Rafah

Dos anys després que Israel entaulés la seva primera gran guerra a Gaza, batejada amb el nom de Plom Fos, el llavors ministre de Defensa israeliana, Ehud Barak, va advertir que el seu país era a les portes d’un «tsunami diplomàtic». «Hi ha un moviment internacional per reconèixer un Estat palestí a les fronteres del 1967. La deslegitimació d’Israel és a l’horitzó, malgrat que els seus ciutadans no ho vegin», va dir el 2011 l’encara líder laborista. Aquell tsunami mai va arribar. Europeus i nord-americans van continuar apostant per oferir incentius a l’Estat jueu perquè cessés la colonització i s’assegués a negociar la pau amb els palestins, una estratègia completament estèril que molts han començat a replantejar-se davant la devastació a Gaza i les seves reticències a plantejar un horitzó polític per a la postguerra. El reconeixement unilateral de l’Estat palestí és només una de les seves manifestacions.

La mesura adoptada ahir per Espanya, Noruega i Irlanda és una constatació que la política d’incentius ha passat temporalment a millor vida. Part d’Europa vol canviar la pastanaga pel pal al veure que Israel simplement no està interessat en solucions constructives a la debacle en curs, com ha demostrat a l’ignorar la suculenta oferta nord-americana per normalitzar les seves relacions amb l’Aràbia Saudita a canvi d’un compromís per solucionar la qüestió palestina. Aquesta Europa s’ha cansat de la intransigència israeliana. Dels seus sabotatges al dret internacional, reflectits en la manera en què ha ignorat les mesures cautelars del Tribunal Internacional de Justícia, que li va ordenar la setmana passada que aturi «immediatament» la seva operació militar a Rafah davant el risc de «destrucció física dels palestins». O en la determinació de Netanyahu per enterrar definitivament la solució dels dos estats, la mateixa que el reconeixement busca mantenir viva, segons van declarar els seus principals protagonistes.

Altres països com França i el Regne Unit, ferris aliats d’Israel, han declarat la seva disposició a seguir els passos de Madrid si Israel continua sense escoltar els seus aliats. Però, per si sol, el reconeixement no canviarà res sobre el terreny, encara que reforci les cartes diplomàtiques dels palestins. Palestina no és avui més que una closca institucional sense sobirania a mercè de les autoritats ocupants. Sense control de les seves fronteres, del seu espai aeri, dels seus recursos naturals o del seu dret a comerciar lliurement.

Notícies relacionades

Embargaments

«Si bé el reconeixement és important, en realitat no aborda les arrels del problema», assegura a aquest diari l’advocada Diana Buttu, exportaveu de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). «Potser hauria sigut millor que Espanya preservés la seva capital política per prendre mesures efectives sobre el terreny, com un embargament d’armes a Israel, el boicot dels productes dels assentaments o la criminalització de les empreses espanyoles que operen als territoris ocupats». A Europa alguns comencen a plantejar-s’ho seriosament.

Temes:

Gaza Palestina Israel

Inicia sessió 0 Comentaris

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk