Les hores decisives del judici a Trump

Instruccions i deliberació

Ahir el jutge Juan Merchan va donar al jurat les últimes instruccions. Era una fase fonamental, ja que el magistrat ha traçat el mapa de com recórrer la llei en un cas en què la història pot ser simple però l’entramat legal és enrevessat. Conclosa aquesta fase, van començar les deliberacions. El jurat es va reunir ahir sense arribar a cap veredicte i podria necessitar dies o setmanes per tenir-lo. A qualsevol veredicte s’ha d’arribar per unanimitat i podria incloure des de la declaració d’innocència fins a la de culpabilitat de tots els càrrecs o només d’alguns. El jurat no ha de tenir en compte les potencials penes amb què Trump podria ser sentenciat en cas de culpabilitat. També hi ha l’opció que el jurat no aconsegueixi aquesta unanimitat, i en aquest cas el judici es declararia nul, fet que obligaria la fiscalia a iniciar de nou el procés i allunyaria la possibilitat que es resolgui abans del novembre.

La defensa i cohen

El dubte raonable és la llavor que va mirar de plantar en la ment dels integrants del jurat Todd Blanche, advocat de la defensa de Trump. En aquest afany va tenir una diana principal, Michael Cohen, l’home que durant més d’una dècada va ser advocat i maquinador de Trump, va pagar 130.000 dòlars a Daniels per assegurar que no parlaria públicament de la cita sexual que ella assegura que va mantenir amb Trump i després li van reembossar 420.000 dòlars, amb els quals es cobria el pagament a Daniels i un altre en què Cohen va reconèixer que va robar 30.000dòlars.

La fiscalia i cohen

El fiscal Joshua Steinglass va assumir els problemes de credibilitat del seu testimoni estrella. No obstant, va recordar al jurat que proves i altres testimonis presentats en les sis setmanes prèvies concorden amb el que Cohen assegura que va passar. També, que va ser el mateix Trump el que l’havia contractat "perquè estava disposat a mentir i fer trampes en nom seu". El fiscal va plantejar, a més, al jurat per què Cohen pagaria pel seu compte a Daniels, com la defensa de Trump assegura que va passar, quan el republicà és famós per gestionar fins a l’última minúcia dels seus negocis i les seves campanyes.

Conspiració i eleccions.

L’altre gran duel entre les versions de la defensa i la fiscalia que ha de dirimir el jurat és si en la trama que se li imputa a Trump hi va haver una intenció d’influir en les eleccions presidencials del 2016, que va guanyar Hillary Clinton. La defensa nega que existís i Blanche va dir dimarts que Trump no va cometre cap il·legalitat. "Cada campanya en aquest país és una conspiració", va afirmar, i va assegurar que només hauria sigut delicte si Trump hagués utilitzat "mètodes il·legals". Per al ministeri públic, en canvi, hi va haver "conspiració i encobriment" i els pagaments van superar els límits de donacions legals de campanya.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Dramatització.

En els al·legats hi va haver torrents de paraules per les dues parts, però també presentacions en Power Point, reproduccions sonores de converses gravades i de missatges i altres proves en pantalles, i fins i tot un "top 10", preparat per la defensa com a decàleg exculpatori de Trump. El moment més memorable de la sessió el va deixar Steinglass, el fiscal, amb una dramatització. En el nucli hi havia una trucada de minut i mig en què Cohen assegura que va parlar amb Trump l’octubre del 2016 del pagament a Daniels. La defensa diu que va ser impossible que en aquell temps Cohen parlés tant amb el llavors candidat com amb el seu guardaespatlles. Però el fiscal va provar que va ser temps més que suficient per abordar les dues qüestions.