El Parlament Europeu abaixa el teló amb un centenar de lleis als llimbs

Quan a Espanya acaba una legislatura i es dissolen les Corts, desenes de projectes, proposicions de llei o mocions a mig redactar acaben directament a la paperera i els seus promotors, si volen reprendre l’assumpte, estan obligats a començar de zero. No és el cas del Parlament Europeu, on tots els projectes en tramitació queden en una espècie de llimbs a l’espera que la nova majoria europarlamentària decideixi si donar continuïtat –com és l’habitual– a l’assumpte. En total, aquesta legislatura són 119 propostes legislatives les que han quedat al tinter i, el seu futur i contingut dependrà de la voluntat i el color polític del nou Parlament Europeu que surti de les urnes el pròxim 9 de juny.

La 9a legislatura, que va abaixar la persiana a finals d’abril a Estrasburg, ha sigut particularment complexa, amb una pandèmia de coronavirus i una guerra a Ucraïna que han marcat profundament la tasca política i legislativa europea. Globalment ha sigut un mandat particularment intens que ha deixat un espectacular balanç de 871 actes legislatius aprovats, 2.335 en total si s’hi inclouen actes no legislatius i resolucions. Algunes lleis de pes, són la reforma de les regles fiscals per controlar el deute i el dèficit públic, el Pacte Verd europeu per avançar cap a la neutralitat climàtica el 2050 o el pacte d’asil i immigració, aconseguit in extremis abans de la dissolució de la Cambra i amb el qual els Vint-i-set aspiren a controlar qui arriba i qui es queda a Europa. "Amb el risc de l’extrema dreta s’ha fet un esforç extra perquè no quedés res pendent de l’important", afirmen fonts parlamentàries.

Altres expedients, no obstant, no han tingut tanta sort, bé perquè la Comissió Europea –que té el dret d’iniciativa– ha presentat tard la proposta, bé perquè la iniciativa ha xocat amb el mur dels governs en el Consell. "L’agenda legislativa d’aquesta Comissió ha sigut molt abundant, i certament és probable que les noves majories afectin la posició del nou Parlament. Ja ho hem vist en temes com la legislació de pesticides, respecte a certes regulacions del Pacte Verd o amb "la llei de restauració de la natura, que ha sigut vetada en últim moment en el Consell", explica l’eurodiputat de Cs i candidat Jordi Cañas, sobre una llei destinada a protegir la biodiversitat i recuperar els ecosistemes malmesos, molt criticada per la dreta i l’extrema dreta i que ha quedat, després de ser aprovada per una ajustada majoria a l’Eurocambra, bloquejada a la taula del Consell.

Caducitat

Segons el balanç de l’Eurocambra, de les 119 propostes legislatives pendents, 52 corresponen a expedients que ja han sigut aprovats en primera lectura, tot i que es mantenen a l’espera que es tanqui un acord amb els estats membres.

Totes les propostes que han arribat a ple i han sigut votades, sigui en primera lectura o en segona, continuaran sent jurídicament vàlides en el pròxim Parlament. No passa el mateix amb la resta, que caducaran llevat que el nou Parlament decideixi continuar el treball. És el cas de quatre que han rebut el mandat del ple de la Cambra per iniciar les negociacions interinstitucionals amb el Consell, però no han arribat a la fase de votació. Onze més només han arribat a ser aprovades en comissió parlamentària i esperen un vot en el ple, quatre seguien a finals d’abril tramitant-se en comissió i 48 que estan encara en una fase molt preliminar.

La continuïtat és l’habitual

El més habitual és que la nova conferència de presidents que es formi al juliol després dels comicis, i on estan representats els presidents dels grups polítics, convidi les noves comissions parlamentàries a donar continuïtat a totes les propostes. "Tradicionalment, la conferència de presidents decideix reprendre tots els treballs legislatius inacabats" tot i que "hi pot haver excepcions, per exemple, en el cas d’expedients que han quedat obsolets i sobre els quals s’espera una nova proposta de la Comissió o una nova consulta del Consell", expliquen des de l’Eurocambra.

En funció de les prioritats polítiques de la nova majoria parlamentària, podria optar per demanar a la Comissió que abandoni alguna proposta legislativa o modifiqui una posició. En tot cas, un Europarlament més conservador, amb els dos grups d’ultradreta –Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) o Identitat i Democràcia (ID)– reforçats i l’esquerra i els verds debilitats, traslladarà el centre de gravetat a la dreta, cosa que podria traduir-se en legislació més conservadora. No només quant a l’agenda verda, el medi ambient, el reforç dels drets fonamentals o la política migratòria, sinó també en relació amb les propostes pendents.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

"El pròxim Parlament haurà de tractar la legislació sobre benestar animal, que ja anava amb retard de la Comissió per la crisi del camp" i "és probable que, igual com en altres lleis mediambientals, la posició del Parlament sigui molt més conservadora", augura Cañas. "Si l’extrema dreta, tal com prediuen, guanya en aquestes eleccions, podria reduir les ambicions climàtiques del pròxim Parlament Europeu", sosté Susan Dennison, analista del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR). "Un augment de la dreta influiria en el futur dels esforços climàtics de la UE", coincideix Luigi Scazzieri, analista del Centre for European Reform, que veu menys problemes en matèria migratòria degut a la deriva impulsada des dels governs des de la crisi del 2015.

Ateses les ajustades majories que s’han vist en alguns expedients aquesta legislatura, malgrat la gran coalició centrista liderada pel PPE, sembla evident que un contingent més gran d’eurodiputats ultraconservadors i d’extrema dreta podria complicar més la recerca de consensos en una Cambra més polaritzada.