Com finançar els plans

Davant les crucials eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny, els partits que es defineixen com europeistes advoquen amb diferents matisos i èmfasi per reindustrialitzar la Unió Europea (UE), corregir el retard tecnològic, reforçar la capacitat de defensa i prosseguir la transició energètica. Però amb prou feines aborden la qüestió essencial de com es finançaran aquests ambiciosos plans. Les dades de la Comissió Europea i dels diferents instituts think tank indiquen que la UE ha d’invertir almenys 630.000 milions d’euros addicionals cada any per fer realitat l’objectiu de deixar de quedar-se cada vegada més endarrerida respecte als Estats Units i la Xina i ser capaç de garantir la seva seguretat i defensa en un inestable món multipolar.

El pacte verd davant el canvi climàtic ha deixat de ser la prioritat en els discursos de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i dels altres candidats del Partit Popular Europeu (favorit en els comicis), i ha sigut substituït per les noves prioritats de defensa, competitivitat i geopolítica. Però la UE no té més remei que accelerar la transició energètica, perquè els preus de l’electricitat i el gas que paguen la indústries europees són el triple de cars que els que paguen les nord-americanes i això enfonsa la competitivitat europea. La UE, que ha d’importar tot el petroli i el gas que consumeix, ha d’accelerar el seu autoproveïment energètic via plaques solars i generadors eòlics per abaratir el preu de la seva electricitat i energia.

En l’àmbit de la transició energètica, la inversió anual de la UE és només la meitat de la que hauria de ser per aconseguir els objectius de generació i reducció d’emissions que s’ha fixat per al 2030. La inversió de la UE en la transició energètica, el transport i la reducció d’emissions té un dèficit anual de 407.000 milions, l’equivalent al 2,6% del seu producte interior brut (PIB), indica un informe de febrer de l’Institute for Climate Economics.

En defensa, la nova prioritat europea, els Vint-i-set han d’invertir globalment com a mínim 100.000 milions addicionals cada any per dotar-se d’una capacitat militar suficient, afirma el comissari europeu Thierry Breton. La xifra real podria ser molt superior arran de les deficiències en defensa aèria detectades per l’OTAN, que estima que els països europeus només tenen el 5% de la capacitat requerida per protegir el centre i l’est d’Europa en cas d’atac a gran escala, segons revela el Financial Times. El buidatge dels arsenals europeus per enviar a Ucraïna municions, sistemes de defensa i armament sofisticat ha empitjorat la desprotecció.

Per corregir el retard tecnològic i digital acumulat per la UE des de la dècada de la política d’austeritat són indispensables 125.000 milions anuals addicionals en inversió, estima la Comissió Europea. Al dèficit d’inversions cal sumar el fet de poder disposar de 100.000 milions suplementaris anuals per a subvencions i ajudes públiques que evitin la deslocalització d’indústries, especialment als EUA, el govern dels quals s’ha dotat mitjançant la Inflation Reduction Act (IRA) d’una capacitat inicial de 336.000 milions d’euros per concedir subvencions massives a la seva indústria i a la que s’instal·li al seu territori.

Les regles pressupostàries reintroduïdes aquest any a la UE, amb uns terminis detallats per reduir el dèficit i el deute públic, restringeixen la capacitat dels Vint-i-set per mobilitzar els volums d’inversió esmentats. Les noves normes fiscals no han inclòs un marc específic que faciliti la inversió pública en la transició energètica, critica l’economista Jean Pisani-Ferry.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Emetre deute públic

Els liberals francesos del president Emmanuel Macron proposen emetre deute públic comú europeu per poder finançar el conjunt d’inversions indispensables per al futur de la Unió Europea. Però xoquen amb l’oposició frontal del tot l’arc polític d’Alemanya i dels autodenominats frugals, com els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Àustria. Des de les files socialistes, verdes i d’esquerra, es proposa obtenir fons suplementaris a nivell europeu amb un gravamen tributari sobre les grans fortunes i mantenir l’impost temporal als beneficis dels gegants energètics. Però les enquestes electorals els donen una expectativa de vot insuficient per poder materialitzar aquestes mesures davant l’oposició de populars, liberals i extrema dreta.