L’amenaça sobre Khàrkiv aplana el suport a l’ús d’armes en territori rus

Ucraïna podrà utilitzar les armes de molts dels seus aliats de l’OTAN per atacar territori rus. L’autorització que feia mesos que reclamaven les autoritats ucraïneses finalment s’ha fet realitat, després que Alemanya i els Estats Units aparquessin els seus temors d’una escalada bèl·lica davant la creixent amenaça russa sobre Khàrkiv, la segona ciutat del país. El vistiplau de més d’una dotzena d’aliats arriba, no obstant, amb condicions, ja que alguns països només han autoritzat l’ús del seu armament contra objectius militars a Rússia que estiguin sent utilitzats pel Kremlin en la seva ofensiva sobre el nord-est del país. Falta saber si les noves mesures permetran a Ucraïna canviar el curs d’una guerra en la qual s’ha imposat el pessimisme.

Kíiv fa mesos que es troba en una situació molt delicada. Superada en armament i en nombre de tropes, ha perdut la iniciativa al camp de batalla i continua tenint serioses dificultats per mobilitzar reemplaçaments per a les seves exhaustes unitats. Ha hagut d’esperar més de mig any perquè el Congrés dels EUA aprovés l’últim paquet d’ajuda militar i ara torna a veure-li les orelles al llop davant l’avanç rus a la província de Khàrkiv, on fa setmanes que acumula tropes als dos costats de la frontera. «De vegades penso que es deuen estar rient de la situació. Per a ells és com anar de caça, però caçant persones. Entenen que nosaltres els veiem però no podem arribar-hi», va dir el president Volodímir Zelenski en una entrevista amb The Guardian per expressar la seva frustració amb les reticències dels seus aliats.

Enuig de Washington

Però aquesta situació està a punt de canviar després que Washington, Berlín i Ottawa se sumessin a les capitals que ja havien donat el seu vistiplau perquè Ucraïna utilitzi les seves armes en territori rus, com Londres i París, que no han posat limitacions a l’abast dels atacs. «Crec que hi ha hagut dos factors determinants. D’una banda, els EUA temen que Rússia pugui guanyar la guerra o, com a mínim, posar Kíiv en una posició d’enorme desavantatge a curt termini», afirmen Anthony King, professor d’Estudis de la Guerra a la universitat britànica de Warwick. «D’una altra, Ucraïna ha llançat atacs sobre Rússia des de l’estiu del 2022 i alguns han enfurismat Washington. De manera que això seria una forma de controlar-los, assegurant-se que només ataquen objectius militars a prop de la frontera».

Els cops ucraïnesos en territori rus no són nous, però en gran manera s’han limitat a atacs amb artilleria a prop de la frontera o amb drons a les profunditats del territori rus, com els que van sobrevolar el Kremlin el maig de l’any passat. Per això el salt qualitatiu pot ser substancial. «Això incrementarà significativament la nostra capacitat de contrarestar els intents russos de formar tropes a la frontera», va indicar el portaveu de Zelenski, Serhí Nykyforov. Ucraïna podrà utilitzar míssils com els britànics Storm Shadow o els francesos Scalp, capaços de cobrir distàncies de fins a 250 quilòmetres. També els Himars nord-americans, si bé la Casa Blanca hauria mantingut el veto respecte als sistemes Atacm, de més abast.

Objectius logístics

Des de l’Ukranian Security and Cooperation Center, el seu president, Serhí Kuzan, afirma que el nou armament permetrà a Kíiv atacar des de les línies de subministrament russes els elements logístics essencials per al seu Exèrcit. Des de trens a dipòsits d’armes, passant per ponts, magatzems o aeròdroms. «Un exèrcit tan voluminós com el rus necessita grans quantitats de recursos. Sense aquests, no podran continuar lluitant o es veuran obligats a alentir la seva ofensiva», afirma en una entrevista a aquest diari. Per il·lustrar la importància de la nova mesura, Kuzan compara la situació a l’est i el sud d’Ucraïna. «A l’est estem sota atacs constants i perdent terreny perquè no podem colpejar la rereguarda russa. Però al sud, on no tenim aquestes limitacions, ni tan sols han sigut capaços de capturar els petits poblets».

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

El comandant de les Forces Armades ucraïneses, Oleksandr Sirski, va assenyalar recentment que Rússia no té encara prou forces per llançar un assalt a gran escala sobre la província de Khàrkiv i la seva valuosa capital. Això no treu que la preocupació al país i a les casernes de l’OTAN sigui notòria. «Dubto que els russos estiguin pensant seriosament a prendre Khàrkiv.

La preocupació més aviat rau en el fet que aconsegueixin arrossegar les tropes ucraïneses fins allà i deixar desguarnit el Donbàs, fet que facilitaria els seus avanços a la província de Donetsk, un dels objectius», opina King, que no creu que la nova mesura sigui capaç de canviar substancialment el curs de la guerra.