El viatger que rescata àvies

Denís Khrystoff es toca els cabells pèl-rojos mentre intenta trobar resposta quan se li demana una definició de la guerra. "És la mort de tot", diu.

Acostuma a presenciar la mort de tot, la desesperació i el buit aquest excèntric ucraïnès, nascut fa 30 anys a l’óblast d’Amur, a la frontera de la vella URSS amb la Xina. La guerra és el seu dia a dia, però no perquè sigui militar, sinó perquè al principi de la invasió russa se li va acudir agafar un cotxe i recórrer les zones devastades per extreure’n civils.

Des d’aleshores, ha tret una infinitat de veïns de llogarrets i barris demolits pels míssils, l’artilleria i les tremendes bombes FAB que Rússia ha reciclat del seu arsenal soviètic. Denís arriba amb el seu cotxe esquivant cràters encara fumejants, trepitjant amb les rodes la runa en què els bombardejos han convertit el camí, disminueix la velocitat, abaixa la finestreta o surt del vehicle i comença a cridar: "¿Hi ha algú? Veïns, ¿sou aquí? ¿Queda algú?". I d’un carrer buit, d’una casa de camp, d’un edifici mig enderrocat, sempre surt algun ésser viu, un gos desconfiat, un gat espantat, una persona que tremola de por o de fred, titubejant, que s’acosta a L’holandès.

A Khristoff l’anomenen L’holandès perquè quan es va començar a fer popular als llogarrets del front sempre apareixia en un cotxe amb matrícula dels Països Baixos. Ara és famós a tot Ucraïna. Els vídeos dels seus salvaments, publicats a Instagram, formen un mosaic narratiu dels cercles de l’infern.

A la pregunta d’aquest diari, prefereix no quantificar els civils que ha tret d’aquests escenaris dantescos. "No és qüestió de quantitat, sinó de qualitat". O sigui, que si només hagués aconseguit treure una àvia d’una cabana de parets cosides a trets, haurien valgut la pena els quasi 800.000 quilòmetres que ha recorregut pel camp de batalla.

En la seva legió de rescatats hi ha majoria d’avis. "No perceben realment la guerra fins que se’ls presenta al barri o al seu poble –explica Khrystoff–. Se senten massa vells i cansats, no volen abandonar casa seva –explica– i tenen por del futur: no volen acabar els seus dies sense sostre propi i amb el que comporta l’etiqueta de ‘refugiat’".

Abans de la guerra, Denís Khristoff vivia plàcidament a Kíiv de la seva feina com a presentador d’un programa de música pop al canal M1, una mena de MTV ucraïnesa. Ara la melodia de fons de la seva tasca quotidiana és una composició de trets de kalàixnikov, eco d’obusos, plor d’avis i laments de ferits.

"¡No t’adormis, Sasha!"

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Alguna vegada s’ha trobat, en una zona bombardejada recentment, algun soldat al terra, en un bassal de sang i amb la cama del revés. I Denís l’ha muntat al cotxe i l’ha evacuat molt de pressa fins a un refugi de metges militars, i durant el camí crida al soldat perquè no s’abandoni: "¡Digues-me com et dius! ¿Com et dius? ¡Que com et dius! ¿Sasha? ¿Has dit Sasha? ¡No t’adormis, Sasha!".

Aquesta conversa a l’interior d’un cotxe és una escena del documental, Dónde está tu hogar, que Khrystoff està component. El tenen a mig acabar, però el preestrenaran en una gira per ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona i Tarragona.