El dilema de la pau

¿És veritat que Joe Biden va acordar amb Israel una proposta per fases per arribar a la pau? Si és així, ¿pot el govern de Netanyahu desfer el camí una vegada que Hamàs considera positiu l’anunci? Hi ha moltes preguntes, però el que interessa és el dilema. ¿Hi pot haver un acord imminent, o és fum? Anem per parts.

Notícies relacionades

Trump amenaça la UE amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques

L’independentisme més moderat guanya a Groenlàndia

Per la manera com està formulat, és el millor acord possible en aquests moments, quan la guerrilla palestina està debilitada i el govern d’Israel podria presentar-ho com una victòria. Les dues parts voldrien acabar amb l’enemic. En el cas de Hamàs, això és impossible; en el d’Israel, pensen que mentre duri la guerra és possible acabar amb el grup terrorista, però ni tan sols això és una garantia. Acabar amb Hamàs en aquests moments equival a dir que cal destruir Palestina. Tot i que s’acabés amb els seus actuals dirigents, el moviment de resistència a una ocupació s’acabaria organitzant entre palestins entorn d’una altra guerrilla que probablement actuaria amb les mateixes pràctiques o pitjors: un carrer sense sortida. Com en tots els conflictes, caldrà arribar a un acord, i al més aviat possible.

En el conflicte actual només es produirà quan Israel ho vulgui. Controlen la guerra, però no tenen un pla per gestionar Palestina, ni tampoc la garantia que el cost humà no els afecti, començant pels ostatges. Després de l’anunci de Biden, Netanyahu insisteix que no hi haurà pau fins a la destrucció de Hamàs, però el líder de l’oposició israeliana l’apressa a acceptar l’acord i li ofereix els seus vots per evitar el rebuig dels ultraortodoxos. Alguna cosa es mou. No és la primera vegada que es planteja un alto el foc, però sí, en canvi, la primera en què es dibuixa en l’horitzó un acord de pau. Per això cal anar per passos. Els EUA faran tot el possible perquè es produeixi una mica abans d’unes eleccions que podrien fer tornar Trump a la Casa Blanca. Potser és aquest el temps amb què juga Netanyahu. És aviat per a la pau, però cal posar tota la pressió perquè el cost de rebutjar-la no sigui menor.