Dues grans famílies conformen l’extrema dreta europea

Per a la Central Federal de Formació Política, adscrita al Ministeri de l’Interior alemany, hi ha dues línies que diferencien a l’ECR de l’altre grup parlamentari, Identitat i Democràcia (ID), on hi ha l’Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen, la Lliga de Matteo Salvini, el FPÖ austríac, el Partit per la Llibertat del neerlandès Geert Wilders o, fins a la seva exclusió, l’AfD alemanya. ECR correspon als ultraconservadors i euroescèptics, mentre que ID a l’extremisme dretà. No hi ha línies divisòries gaire precises, però diversos factors ajuden a definir-los: d’una banda, la vida interna d’aquests partits; de l’altra, el seu grau de radicalisme. El politòleg berlinès Hajo Funke, de la Universitat Lliure de Berlín, afegeix a aquests factors els vincles amb el Kremlin.

Vincles amb el neonazisme

L’AfD alemanya està sota observació dels serveis secrets alemanys en alguns lands –estats federats–, especialment a l’est, per la seva classificació de "partit extremista". Hi ha vincles provats amb el neonazisme i allà on aconsegueix fer-se més fort, a certs districtes de l’est, es formen el que es denomina no go areas o llocs on arriba a ser perillosa la vida diària per a qualsevol ciutadà identificable com d’origen estranger. Les estadístiques de violència política, sigui en forma d’assetjament o agressió física, es disparen allà on l’AfD és especialment fort. Situacions semblants es viuen a Àustria o als Països Baixos, allà on més es nota la influència dels seus respectius partits ultradretans dominants.

Marine Le Pen ha buscat l’acostament amb la italiana Giorgia Meloni, a qui proposa un reagrupament de les seves forces, com a estratègia per conquerir el poder. Le Pen aspira a rellevar Emmanuel Macron a la presidència. Però difícilment ho aconseguirà si no s’acosta al centre i neteja ID de l’extremisme representat per l’AfD. Mentre Marine Le Pen busca una normalització, el partit d’Alice Weidel abraça sense dissimulacions el radicalisme. "L’AfD ha guanyat més electorat des de les posicions extremes o alimentant la crispació que mirant d’aparentar moderació", segons assenyala el politòleg Funke a EL PERIÓDICO. Un "extremisme light" no li funcionaria a l’AfD, que ara com ara no té perspectives d’arribar o compartir el poder. Tant la FPÖ austríaca, primera força als sondejos, com el neerlandès Wilders, guanyador de les últimes eleccions nacionals, sí que van començar a llimar asprors.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Sospites de suborns

Quan Ursula von der Leyen afirma que els Germans de Giorgia Meloni "no és un partit prorús", perquè manté l’ajuda a Ucraïna, treu de la seva llista els que sí que es consideren formacions que, des d’Europa, actuen al servei del Kremlin i les seves xarxes de desinformació. L’AfD és el cas més flagrant dins d’ID. No només per les sospites de suborns des de Moscou a membres del partit, sinó que també perquè ha acompanyat missions blanquejants d’eleccions russes i perquè propugna un referèndum per al "Dexit" –o Brexit a l’alemanya.