Espanya i el Marroc recuperen la idea d’unir per túnel els dos països

Després de la reconciliació diplomàtica entre Espanya i el Marroc i la nova etapa de les relacions que es va iniciar el 2022, les autoritats dels dos països volen reactivar el projecte després de diversos anys inactiu. Fins i tot el Govern ha dotat amb 2,3 milions d’euros la Societat Espanyola d’Estudis per a la Comunicació Fixa a través de l’Estret de Gibraltar (SECEGSA), que està portant a terme amb el seu homòleg marroquí (SNED) els estudis de viabilitat del projecte. A les dificultats tècniques d’aquesta megainfraestructura, no obstant, s’hi ha d’afegir també l’elevat cost que suposaria.

Al març, el ministre de Transports, Óscar Puente, es va reunir amb el seu homòleg marroquí, Nizar Baraka, a Rabat. Durant la trobada es va destacar "el caràcter estratègic del projecte d’enllaç fix a través de l’estret de Gibraltar", segons fonts del ministeri. Apunten que "aquest projecte té una elevada complexitat i que encara es troba en fase d’estudis sobre la seva viabilitat". L’anterior responsable d’Infraestructures, Raquel Sánchez, ja va apuntar a Rabat que tenia "un important significat polític" donar un impuls "als estudis d’un projecte de màxima rellevància geoestratègica" per als dos països i per a les relacions entre Europa i l’Àfrica.

2,3 milions d’euros

El juny del 2023, al BOE es va publicar la transferència de 2,3 milions d’euros a la societat espanyola encarregada dels estudis d’aquest projecte, SECEGSA. Una partida procedent del Pla Recuperació, finançada per la Unió Europea en el context de "reparar" els danys provocats per la pandèmia de covid. En el document especifiquen que aquesta dotació econòmica suposarà un pas necessari per estar en disposició de posar en marxa els processos de construcció de l’obra de l’enllaç fix Europa-Àfrica a l’estret de Gibraltar.

Més enllà de les partides pressupostàries destinades i de les declaracions públiques dels representants espanyols i marroquins, es desconeixen els detalls de la fase d’estudi. Tot el que ha informat el ministeri és que el treball que està realitzant SECEGSA se centra, fonamentalment, a conèixer les característiques geomecàniques del fons marí. "Per a això, es contempla com a hipòtesi de treball la possible construcció d’una galeria de reconeixement que, si es dugués a terme, hauria de comptar amb l’acord del Marroc", diuen.

L’enginyer i expert en la gestió de grans projectes, Guillem Ràfales, explica que connectar Europa i l’Àfrica amb un túnel seria un salt "molt important". Relata que hi ha moltes dificultats a nivell tècnic, però considera que són salvables: "La tecnologia actualment està molt avançada i ja s’han executat projectes semblants". Ràfales, que ha gestionat les obres de construcció de diversos túnels a Barcelona, com l’accés de l’AVE a la ciutat, apunta que aquesta mena de perforacions amb tuneladora poden suposar un cost d’uns 250 milions d’euros per quilòmetre i afegeix que en aquestes obres sempre sorgeixen imprevistos. Per això assenyala que un dels grans desafiaments d’aquest projecte és el tema econòmic.

Amb Joan Carles I i Hassan II

Notícies relacionades

Le Pen es lloa en la "prioritat nacional"

L’Iran acudeix a les urnes immers en un clima d’enorme apatia social

Aquesta etapa va començar el 1979, amb Joan Carles I i Hassan II encara com a caps d’Estat dels dos països. En una declaració firmada a la ciutat marroquina de Fez, van acordar el desig de treballar conjuntament en el desenvolupament del projecte i de començar a estudiar la viabilitat de connectar els dos territoris. Entre les possibilitats que es van estudiar hi havia la construcció d’un pont, tot i que amb el temps es va descartar per les dificultats tècniques que implicava la infraestructura a causa del fort vent a l’Estret. Finalment, es va optar per seguir estudiant la idea de construir un túnel submarí amb connexió per tren, com és el cas del canal de la Mànega. Un dels arguments que van decantar la balança cap aquesta opció és que afecta menys la navegació marítima, és més econòmica i té un menor impacte en el medi ambient.

Entre els possibles traçats d’aquest túnel hi ha dues opcions: un de 14 quilòmetres però amb la dificultat afegida que la profunditat arriba als 800 metres, i l’anomenada ruta del Llindar, de 25 quilòmetres, però el terra marí té una profunditat màxima de 300 metres. La segona opció és la més viable, segons apunta la SECEGSA.