Brussel·les estudia una llei que permet escanejar imatges i vídeos privats

La Unió Europea (UE) podria encaminar-se cap al final de la privacitat a internet. Ahir els ministres d’Interior dels 27 estats membre es van reunir a Brussel·les per decidir si la polèmica llei contra l’abús sexual infantil, que proposa escanejar les telecomunicacions privades de tots els ciutadans, segueix endavant.

La negociació en secret d’aquest controvertit projecte està mobilitzant les denúncies de milers d’acadèmics i professionals tecnològics. "[La llei] No resoldrà el problema de la difusió en línia de material d’abusos sexuals a menors, sinó que introduirà importants riscos per a la seguretat dels ciutadans, empreses i governs", van advertir més d’un centenar d’organitzacions i experts en la defensa dels drets digitals en una carta oberta publicada la setmana passada.

A mitjans del 2022, la Comissió Europea va proposar que la millor manera per evitar la difusió de contingut pederasta en línia era obligar les grans plataformes de missatgeria, des de WhatsApp o Telegram fins a Gmail, a rastrejar els missatges encriptats dels seus usuaris a la recerca de material il·legal. Aquest escaneig trencaria el xifratge d’extrem a extrem, la tecnologia que permet que només l’emissor i el receptor d’un missatge puguin llegir-lo, amb la qual cosa es garanteix la seva privacitat.

La proposta va despertar la indignació de milers d’experts, que des d’aleshores denuncien que aquest projecte de llei crea "capacitats sense precedents per a la vigilància i el control dels usuaris" i viola el dret a una vida privada a la xarxa. "Seria com col·locar una càmera dins de casa teva, un espia que no saps què està buscant, i dir-te que no et preocupis, que no s’utilitzarà malament", va explicar Carmela Troncoso, professora a l’Escola Politècnica Federal de Lausana, en declaracions a EL PERIÓDICO.

La possibilitat que s’aprovi aquesta mesura, coneguda com a Xat Control, podria tenir "conseqüències horribles" per als individus. Així, els sistemes de detecció automatitzada podrien marcar erròniament els continguts com a abús infantil i acusar, per exemple, pares que tinguin imatges dels seus fills a la platja.

Signal, l’app de missatgeria instantània més privada que existeix, ja ha advertit que no acatarà "cap mandat que soscavi les garanties de privacitat", tot i que això suposi la seva prohibició. "Signal prefereix sortir del mercat de la UE abans que sotmetre els seus usuaris a la vigilància massiva dels governs", va dir la seva presidenta, Meredith Whittaker.

L’octubre passat, el Parlament Europeu va fer cas d’aquestes denúncies civils i va rebutjar l’escaneig de les comunicacions encriptades d’extrem a extrem. No obstant, els països han continuat negociant a porta tancada. La presidència belga del Consell de la UE ha mirat d’aconseguir un consens, sense resultat. La seva última proposta, segons va destapar a finals de maig el portal especialitzat Netzpolitik, és que l’escaneig de les comunicacions es limiti a continguts visuals i enllaços web. Amb això, situaria els usuaris davant un dilema: o autoritzen el rastreig de les seves imatges i vídeos o no tindran dret a compartir-les amb els seus amics i familiars.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Els experts en privacitat denuncien que aquesta nova proposta no dona una "elecció real" als usuaris, cosa que fa que el seu consentiment "no sigui lliure". "Fa anys que lluitem contra les pràctiques manipuladores de les grans tecnològiques que intenten enganyar-nos perquè consentim abusos dels nostres drets a la privacitat i a la protecció de dades. Ara, hem de lluitar contra els nostres propis governs, que sembla que estan adoptant just aquest tipus de patró fosc per coaccionar la gent perquè consenti l’escaneig massiu dels seus missatges privats", va destacar Ella Jakubowska, responsable de política del col·lectiu internacional European Digital Rights (EDRi).

Aquest polèmic canvi podria satisfer els països en minoria que fins ara han aconseguit bloquejar la proposta, com França i Alemanya. Segons va avançar el portal Euractiv, París estaria considerant abandonar la seva resistència, cosa que obriria la porta a l’escaneig massiu de les telecomunicacions a Europa.