Meloni aposta pel ‘divideix i venceràs’ en les europees

Festejada per la dreta i la ultradreta europees, Meloni sembla gaudir del moment, amb la mirada posada en el que ja suggereix l’eslògan de la seva campanya electoral: el principal objectiu és que "Itàlia canviï Europa". És a dir, ser protagonista, guanyar o estar amb qui guanya, jugant-se fins al final tot cartutx per ser part del poder que compti en les futures institucions europees. Una ambició per la qual es mou entre l’ambigüitat i la prudència, mentre –especialment dins del seu espectre polític– es consumeixin guerres intestines. El famós divide et impera (divideix i venceràs) que fa la italiana també imprevisible referent en les aliances postelectorals.

Així ho demostra el fet que Meloni encara no ha tancat la porta a ningú. Avui dia, compta amb l’estima de la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i d’altres pesos pesants del grup centredretà Partit Popular Europeu (PPE). Però també és victorejada per Marine Le Pen, la incendiària líder del Reagrupament Nacional francès, pertanyent a l’ultradretà Identitat i Democràcia (ID), que li ha allargat obertament la mà.

Això últim ha passat després que fossin expulsats del grup ultra europeu els eurodiputats d’Alternativa per a Alemanya (AfD) per defensar les SS alemanyes, precisament en una entrevista a un mitjà italià. La situació ha debilitat considerablement ID en termes de nombre de parlamentaris, però ha suposat un doble avantatge per a Meloni: a casa seva, ja que a ID pertany un dels seus aliats governamentals més molestos, Matteo Salvini, i a Europa, ja que ella és la líder dels Europeus Conservadors i Reformistes (ECR), l’altre gran grup que integren (fins ara, sovint sense sintonia) partits de la ultradreta a Europa.

Malabarismes

Conscient de la difícil equació per formar una majoria estable i compatible amb ella a Europa, Meloni no ha mogut de moment cap fitxa per assentar bases d’una eventual aliança postelectoral entre ID i ECR. Per contra, ha evitat repetidament pronunciar-se sobre l’oferta de Le Pen. Aquesta actitud li està permetent mantenir una postura de gran equilibrisme (¿o malabarisme?) entre les diferents faccions dretanes, i despuntar encara més. Això es reflecteix fins i tot a Espanya, on, malgrat ser oficialment aliada de Vox, en l’actual campanya ha sigut aplaudida pel líder del Partit Popular espanyol, Alberto Núñez Feijóo.

Meloni també s’ha mantingut ambigua respecte a una aliança amb el sector progressista. L’últim cap de setmana de maig, en una entrevista, va descartar un pacte amb els socialistes europeus. Uns dies més tard, no obstant, el seu to ja era diferent. "Em pregunten: ¿Estàs amb aquest o amb l’altre? Estic amb Itàlia, totes les altres coses m’interessen poc", va dir la primera ministra. "Tinc les meves idees, però no parteixo del candidat, parteixo de la majoria, la política la fa la majoria [...] no es pot decidir qui farà què abans que els ciutadans hagin votat, mai ha sigut el meu model", va afegir.

Ferdinando Nelli Feroci, excomissari europeu per a la Indústria i president del centre d’estudis Affari Italiani (Assumptes Italians), ho considera tot producte dels fins jocs electorals de la italiana. "Una aliança entre Meloni i Le Pen és bastant improbable a Europa a causa que la italiana és una ferma atlantista i ha recolzat sense ressentiment l’ajuda a Ucraïna, mentre que Le Pen té una postura gairebé oposada", diu aquest analista.

Protesta agrària

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

En els últims mesos, la UE ha aprovat mesures per reduir la burocràcia que afronten els agricultors europeus per accedir als subsidis agrícoles. Per al sector, o almenys per a una part, amb el que s’ha promès fins ara no n’hi ha prou.

A dos dies de l’obertura dels col·legis electorals a Holanda –diumenge en el gruix de països europeus–, 500 tractors i més d’un miler d’agricultors, segons la policia, animats per organitzacions i partits d’extrema dreta es van tornar a concentrar a Brussel·les per dir no al Pacte verd europeu i reclamar una marxa enrere en les polítiques mediambientals, perquè, segons denuncien, amenacen el futur de l’agricultura europea. «Volem despertar la gent abans de les eleccions perquè voti en la direcció correcta», deia un antic ramader holandès.