Esquerres i ultres, miralls enfrontats a Llatinoamèrica

La vida política llatinoamericana va presentar dies enrere dos episodis tan contrastants com asimètrics que, alhora, poden oferir pistes sobre el comportament regional a curt termini. D’un costat, la històrica victòria electoral a Mèxic de Claudia Sheinbaum, una científica que agafa el relleu d’Andrés Manuel López Obrador i, a més, forma part d’una tradició d’esquerres que el supera. Per l’altre, Nayib Bukele va començar el seu segon mandat a El Salvador en un govern que tanta atenció i elogis suscita a la dreta, en totes les seves accepcions.

Els dos fets, separats per tot just hores de diferència, han sigut presentats com en un joc de miralls enfrontats els esclats del qual es projecten més enllà de les seves fronteres. El triomf de Sheinbaum va ser entès com un fre a l’impuls ultraconservador que ha pres cos en aquesta part del món, especialment a partir de l’arribada a la presidència a l’Argentina de l’anarcocapitalista Javier Milei, qui setmanes abans de les eleccions havia tingut la seva pròpia guerra personal amb López Obrador, convençut que, amb la seva retòrica guerrera, ajudava la causa de l’oposició mexicana.

Sheinbaum va rebre immediatament l’entusiasta salutació dels presidents de Colòmbia, Xile, el Brasil, Veneçuela, Bolívia i Cuba. El cabal de vots que la porta a la presidència representa una doble excepcionalitat: Sheinbaun ha pogut capitalitzar la gestió de López Obrador i alhora presentar-se com un recanvi. Aquestes condicions no es repeteixen als països llatinoamericans on governen els seus aliats naturals.

Gustavo Petro va perdre les eleccions regionals pocs mesos després d’assumir la presidència, l’agost del 2022, i troba molts esculls en la concreció del seu programa. Segons el Centre Nacional de Consultoria (CNC), un 47,6% dels colombians tenen una imatge positiva de la seva gestió. Quant a Boric, té una valoració del 31%. L’esquerra xilena arriba a les eleccions regionals d’octubre en condicions difícils. El conservadorisme apareix com a favorit en els sondejos, així com en les presidencials del 2025.

Lula va tornar a ser president el 2023 perquè va armar una coalició àmplia per deixar enrere l’experiència de la ultradreta. Aquesta virtut també va suposar un límit programàtic que Sheinbaum no trobaria en el seu horitzó. Ella no va haver de confrontar amb una versió mexicana de Jair Bolsonaro. Els seguidors de l’excapità de l’Exèrcit tenen, al seu torn, una gran capacitat de bloquejar les iniciatives de l’Executiu al Congrés. En les eleccions municipals en volen més i volen convertir-les en un punt d’inflexió que acceleri les possibilitats del bolsonarisme de retornar al poder el 2026.

El 27 d’octubre tindran lloc les eleccions presidencials a l’Uruguai, on el Front Ampli (FA), l’aliança de forces d’esquerra i centreesquerra, espera retornar al Govern. Yamandú Orsi i Carolina Cosse lluiten per representar el canvi d’orientació política. Cosse, alcaldessa de Montevideo, ja ha dit que vol repetir l’èxit de Sheinbaum. Com ella, també va administrar la capital.

De Veneçuela a El Salvador

Els veneçolans acudeixen a les urnes el 28 de juliol. Nicolás Maduro compta a favor seu amb l’instrument de l’Estat, però amb una popularitat corcada per la crisi i el daltabaix intern. La invocació de l’extint Hugo Chávez a la campanya no garanteix el seu èxit. Edmundo González Urrutia intenta rebre el vot de cansament i descontentament de gran part de la població.

L’antimadurisme és molt heterogeni. S’ha unit per l’espant a la continuïtat. En el seu si hi ha veus que veuen amb més simpatia a Milei o Bukele que a Sheinbaum.

Les ambicions del salvadorenc de transcendir les fronteres d’aquest petit país han quedat de manifest durant la recent presa de possessió. A El Salvador, va dir, funciona un nou paradigma al servei d’altres experiències regionals. No casualment el seu nom se sent cada vegada que esclata una crisi de seguretat a Amèrica Llatina, tant a l’Equador, on el president Daniel Noboa ha declarat l’estat de conflicte intern, com a Xile, que agita la bandera de la mà dura bukeliana cada vegada que hi ha un episodi de violència.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

"¿En les eleccions de Mèxic? Volen a Javier Milei", va publicar l’ultradretà a X, juntament amb una fotografia d’una papereta en la qual un votant enutjat va incloure el seu nom. Més enllà del sentit d’autoimportància global que s’atorga el president argentí, sempre despreocupat de caure al pou del ridícul, l’anècdota enclou una dada que és comuna a molts països. En la mesura que l’equació pobresa-violència urbana i narcotràfic s’intensifica, els ulls a les grans ciutats de la regió es creuen amb les imatges carceràries d’El Salvador. Les expectatives frustrades al Brasil, Xile i Colòmbia faciliten la prèdica d’un discurs que a l’Argentina va passar de l’excentricitat a ser central.

De moment, el començament de la presidència de Sheinbaum deixa en suspens la idea d’una inexorable dretanització llatinoamericana per l’emergència d’un altre esdeveniment que serà determinant. El resultat de les eleccions dels Estats Units obligarà a repensar els escenaris immediats si guanya o perd Donald Trump.