Netanyahu avisa que Israel prepara una "acció poderosa" contra el Líban

El Govern israelià eleva a 350.000 els reservistes que poden ser cridats a files / Els extremistes jueus marxen per Jerusalem entre provocacions i agressions a palestins per celebrar l’ocupació

Netanyahu avisa que Israel prepara una "acció poderosa" contra el Líban
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

No hi ha cap dia de calma al Pròxim Orient. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va anunciar ahir que el país es prepara per a una "acció poderosa" contra el Líban. A Beirut, diversos homes van obrir foc contra l’ambaixada dels Estats Units sense causar víctimes. El Govern israelià ha elevat el nombre de reservistes que poden ser cridats per l’Exèrcit de 300.000 a 350.000, tot i que les autoritats militars han aclarit que no té res a veure amb les tensions al nord del país, sinó amb l’operació a Rafah, a l’extrem sud de Gaza. A la ciutat santa, almenys 40.000 persones van participar ahir en la tradicional marxa de les banderes al centre per commemorar la presa de la Ciutat Santa per part de les forces israelianes el 1967, provocant i agredint ciutadans palestins jerosolimitans.

Mentre les tropes israelianes continuen la seva ofensiva contra la Franja de Gaza, Netanyahu idea nous horitzons per a les seves ambicions bèl·liques. Durant la seva visita al nord d’Israel després dels incendis que l’han assolat aquests dies per les altes temperatures i el foc transfronterer, el primer ministre va dir que l’Estat hebreu es prepara per a una "acció poderosa" contra el Líban. Des del 8 d’octubre, l’Exèrcit israelià s’enfronta a la milícia libanesa Hezbol·là diàriament. Ahir mateix una desena de persones van resultar ferides per l’atac d’un dron al nord d’Israel. També es va anunciar la crida a files de 50.000 reservistes més. Enmig de la guerra a la Franja de Gaza, l’Exèrcit israelià ja havia cridat un total de 287.000 reservistes, la crida més gran a files de reservistes en la història d’Israel.

Irrupció extremista

La jornada de l’anomenat Dia de Jerusalem va començar amb la irrupció d’uns 800 extremistes jueus a l’Esplanada de les Mesquites, tercer lloc més sagrat de l’islam i primer del judaisme, on també van practicar el culte en contra de l’statu quo establert fa 57 anys. Al crit de "mort als àrabs", la joventut radical jueva va provocar enfrontaments amb els comerciants palestins de la Ciutat Vella, ferint civils i periodistes. Unes 18 persones van ser detingudes per la policia israeliana: cinc joves ultranacionalistes per llançar objectes a periodistes a la Ciutat Vella i unes altres 13 persones per violència, comportament amenaçador, amenaces contra agents de policia i alteració de l’ordre públic. A la zona del Jerusalem Est ocupat, més de 3.000 agents policials van ser mobilitzats i es van fixar punts de control militars a diverses carreteres.

Record de l’ocupació

Notícies relacionades

Malgrat l’elevada tensió per la guerra contra la Franja de Gaza, els extremistes israelians van tornar a imposar la seva voluntat. Ahir a la tarda van fer el mateix recorregut que les tropes israelianes el 1967 quan van ocupar la Ciutat Vella i la resta de Jerusalem Est, després de la Guerra dels Sis Dies. Tot i que Israel ho celebra com el dia de la suposada unificació de la ciutat santa, molt pocs països reconeixen Jerusalem com la capital d’Israel unificada. La seva part oriental té una majoria de població palestina constantment aclaparada perquè se’n vagin en els constants intents de judaïtzar la ciutat, i està reconeguda internacionalment com un territori ocupat per Israel.

Centenars d’extremistes jueus van irrompre a l’Esplanada de les Mesquites, on es troben algunes de les mesquites més sagrades de l’islam després de la Meca i Medina a l’Aràbia Saudita. Sota una forta protecció policial, 800 israelians van entrar amb banderes israelianes i càntics provocatius. El 1967, l’statu quo pactat entre Israel i els països àrabs encapçalats per Jordània va establir que el culte al recinte quedava reservat per als musulmans. Els jueus només poden entrar com a visitants i resen al Mur de les Lamentacions, que forma part del perímetre històric de l’esplanada.