Aplicar el pacte d’asil, una cursa d’obstacles

La gran coalició, que formen al Parlament Europeu el Partit Popular Europeu, l’Aliança dels Socialdemòcrates i els liberals de Renovar Europa, tenia pressa per tancar abans del final de la legislatura la reforma del pacte d’asil i immigració, una de les negociacions més divisives i contencioses de l’última dècada a Brussel·les. Els sondejos auguren des de fa mesos un fort repunt en les eleccions europees, que se celebren entre el 6 i el 9 de juny, d’una extrema dreta que ja està en molts governs europeus i que ha portat a endurir la resposta, així que era "ara o mai". Ho van aconseguir el 10 d’abril, vuit anys després de la gran crisi de refugiats desencadenada per la guerra a Síria, i ho van avalar in extremis al maig els Vint-i-set –amb el vot en contra d’Hongria i Polònia i l’abstenció de República Txeca i Eslovàquia– girant full (almenys de moment) a un dels grans èxits de la legislatura, el principal repte de la qual serà ara posar-lo en pràctica i garantir que funciona.

Es tracta d’un dels paquets legislatius de més calat –compost per una desena de reglaments i directives– que han aconseguit tancar les institucions europees aquest últim lustre i que té com a objectiu posar ordre en la gestió de l’asil i la immigració, gràcies a un marc de regles comú que clarifica què fer des que un immigrant o refugiat posa un peu a Europa fins que les autoritats prenen la decisió de la seva expulsió o la concessió de la protecció internacional. Tot per evitar les infructuoses batalles que hem viscut des de la crisi del 2015, quan alguns estats membres es van negar en rodó a acollir immigració i alleujar la pressió de països com Grècia o Itàlia.

La vasta reforma, plantejada per Brussel·les el 2020, inclou un reglament sobre gestió d’asil i immigració amb requisits harmonitzats per als 27, procediments d’examen accelerat de sol·licituds que es realitzaran en "centres de recepció" ubicats a les fronteres exteriors, un mecanisme de crisi per abordar situacions d’emergència davant possibles fluxos massius que permetria als estats membres prolongar els procediments d’examen, i una revisió de la base de dades Eurodac amb la inclusió d’informació –també de menors a partir dels 6 anys, davant els 14 actuals– per garantir que les autoritats disposen d’una "foto més clara" de qui està a Europa i on ha demanat asil.

A més, i per resoldre la falta de voluntat política del passat, i del present en el cas d’alguns estats membres que ja han reiterat que no acceptaran la reubicació de sol·licitants d’asil, el pacte estableix un sistema de solidaritat obligatòria, però a la carta. És a dir, els països que no vulguin acollir refugiats podran esquivar el compromís –la idea és ressituar-ne 30.000 cada any– pagant una contribució de 20.000 euros per persona rebutjada o finançar l’equipament, les instal·lacions o el personal als països de primera línia.

Malgrat l’alleujament que va suposar l’aprovació del pacte, les noves polítiques no agraden a part de l’hemicicle. Al grup de l’esquerra i els verds consideren que soscava el dret a l’asil, que obrirà la porta a una vulneració sistemàtica dels drets dels immigrants i que no garanteix una veritable solidaritat. Per a l’extrema dreta, i tot i que la política migratòria s’ha endurit i és més restrictiva, no és prou dura.

Obstacles

El vot en contra i l’abstenció dels països més díscols, així com l’enduriment del to en una quinzena d’estats membres, que només uns dies després d’aprovar el pacte van reclamar "fórmules" per externalitzar les sol·licituds d’asil, traslladant fora de la UE els immigrants rescatats o que arriben a la frontera exterior de la UE, presagia moltes dificultats a la reforma, que no entrarà en vigor fins a mitjans del 2026 i que encara té al davant diversos obstacles per superar: començant per la seva implementació i acabant amb la negociació d’una directiva de retorn que permeti augmentar les taxes de deportació, una de les grans assignatures pendents que segons la Comissió té la UE.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

A això s’hi afegeix que les tres pròximes presidències semestrals de la UE –Hongria des de l’1 de juliol del 2024, Polònia des de l’1 de gener del 2025 i Dinamarca des del juliol de l’any vinent– o s’han oposat al pacte o han demanat, abans que entri en vigor la reforma, canvis i la firma d’acords amb tercers països, com el firmat per Itàlia i Albània, per transferir a aquest país els sol·licitants d’asil. Mentrestant, la següent etapa arribarà els pròxims dies amb la presentació, per part de la Comissió Europea, d’un pla d’aplicació en el qual esbossarà els elements jurídics i operatius necessaris per portar a la pràctica el nou pacte.

Segons el calendari de treball de l’Executiu comunitari, tot i que per confirmar, està previst que el vicepresident Margaritis Schinas presenti una comunicació el pròxim 12 de juny sobre la implementació del pla amb el calendari i els objectius que hauran d’arribar als estats membres. Una vegada que Brussel·les reveli les seves orientacions, cada Estat membre haurà d’elaborar i presentar, per al gener del 2025, el seu propi pla nacional per garantir que tenen capacitat de gestionar el sistema de forma eficaç (infraestructures frontereres) i de forma respectuosa amb la legislació de la UE i les obligacions jurídiques internacionals (procediments administratius).