Itàlia vota en una elecció amb Meloni d’abella reina i la resta de figurants
La primera ministra del país gairebé no ha fet campanya, convençuda de la seva popularitat

Que Giorgia Meloni gaudeix d’una alta popularitat a Itàlia té poca discussió. Cap sondeig en aquestes setmanes ha dit el contrari. Amb aquesta premissa, la primera ministra va tancar ahir una campanya electoral en la qual, des del minut u, ha anat mostrant els múltiples rostres d’una líder que ja se sent còmoda amb el poder: tant el de cap indiscutible del seu partit, amb les seves crítiques punxants a l’oposició, i la seva ambigüitat a l’hora de decantar-se per endavant per possibles socis europeus i futures aliances en el pròxim Parlament europeu, com en la seva faceta més institucional, més moderada i tranquil·litzadora, posada en escena per als seus potencials electors, la ciutadania i els mandataris amb qui s’ha de relacionar a Europa.
Bona malabarista i amb una forta supremacia sobre opositors i aliats interns, les principals armes de la líder de Germans d’Itàlia han sigut les formes i el fred càlcul polític. Malgrat haver-se col·locat fictíciament com a cap de llista de la seva formació per als comicis, la italiana va dir des del principi que no faria campanya als carrers i així ha sigut (només va participar en un gran esdeveniment, el dissabte 1). Ahir a la nit, no va acudir a un estadi, sinó a l’Arena de Verona, i va assistir allà –junt amb el president de la República, Sergio Mattarella– a l’estrena de la temporada lírica del cèlebre teatre veronès. Això després d’haver dit la vigília que el que més li ha preocupat aquestes setmanes ha sigut la possibilitat d’"una baixa participació". "Alguns perceben la UE com una cosa allunyada, quan és molt més important del que sembla", va dir, durant la seva crida a les urnes.
Diferent ha sigut, en canvi, l’espectacle dels dos vicepresidents del Consell de Ministres i socis governamentals de Meloni, Antonio Tajani, el cap de Forza Italia, i Matteo Salvini, el de la Lliga (al qual Germans d’Itàlia traurà el lloc de primera força ultra italiana al nou Parlament). Entre ells s’ha consumat aquestes setmanes una veritable batalla per col·locar-se com la segona força de la coalició més votada. I similar ha sigut l’ímpetu posat en la campanya pels dos principals partits de l’oposició, el Partit Demòcrata i el Moviment 5 Estrelles, que tampoc han aspirat en cap moment a guanyar, tot i que els seus percentatges de suport, que possiblement registraran alguns augments, també podrien fer la diferència per a les aliances que naixeran després de la votació.
Notícies relacionadesDues jornades
Uns 50 milions d’italians tenen dret a votar avui i demà (a Itàlia s’acudeix a les urnes els dos dies, fins a les onze de la nit). Ho faran en aquest clima que ha entelat la visibilitat de les promeses dels programes electorals. Fins i tot les de Meloni, que sí que ha presentat algunes propostes concretes. Com ara potenciar la indústria bèl·lica comunitària, donar diners als països d’origen per frenar les arribades de nous migrants, frenar les "derives ideològiques" de l’ecologisme i –sobretot– no donar més poders a la Comissió Europea.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Religió Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- A les portes de la catedral de Barcelona Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- La successió de Francesc ¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’
- Una de cada 350 El Sant Jordi 2025 vendrà encara 25.000 roses catalanes: l’últim productor del Maresme es resisteix a abandonar
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família convidarà el pròxim Papa a Barcelona el juny del 2026 pel centenari de Gaudí