El partit de Le Pen acaricia una contundent victòria a França

"Diumenge vinent, abstenir-se és votar Macron", va destacar Bardella durant el seu discurs. L’RN ha plantejat la campanya europea com una espècie de plebiscit sobre les polítiques d’Emmanuel Macron, que han portat el president als seus índexs més baixos de popularitat. La immigració irregular, la seguretat i la pèrdua de poder adquisitiu s’han convertit en les principals preocupacions dels francesos.

"Un treballa, treballa, treballa... i no aconsegueix viure bé. ¡Voilà! És normal aquest canvi, però no és la solució", afirma a aquest diari Faid, taxista parisenc, en al·lusió a l’auge de la ultradreta al país. Segons el seu parer, al Govern de Macron se li acumulen els problemes i manté un discurs allunyat del carrer, dues circumstàncies que, segons els analistes, han impulsat l’extrema dreta al capdavant dels sondejos amb 17 punts per davant de la candidata del Renaixement de Macron, Valérie Hayer (15,5%).

Un de cada dos francesos creu que el seu vot en les eleccions europees de demà no canviarà gens la seva situació, i això es tradueix en les enquestes, que apunten a una caiguda de gairebé dos punts de participació respecte als comicis del 2019. Un desencant que partits com els socialistes de Raphaël Glucksmann, amb un 13,5% d’intenció de vot; La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, amb un 9%, o els Republicans, amb un 6%, també noten, segons dades d’Ipsos, tot i que França bat un rècord en aquestes eleccions amb 38 llistes i 81 diputats per escollir.

El retorn incipient del proteccionisme també s’ha convertit en un tema fonamental en aquesta campanya europea i, a diferència de fa cinc anys, ha caigut l’euroescepticisme després de l’experiència del Brexit. L’ambició ecologista francesa ha quedat relegada a un segon pla, amb un 5% d’intenció de vot.

Guerra i austeritat

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

La implicació de França en la guerra d’Ucraïna i la despesa en defensa han generat una altra de les grans polèmiques de la cursa electoral. El Govern de Macron ha defensat el seu discurs que Europa ha de ser sobirana en el tema militar, i per a això activar la seva indústria militar. Un plantejament que ha encavalcat en el temps amb anuncis de polítiques d’austeritat al país, cosa que ha generat rebuig en l’opinió pública i divisió del vot.

La mateixa divisió que susciten les polítiques migratòries. L’esquerra de Mélenchon vol derogar el pacte sobre migració i asil. No obstant, l’extrema dreta insisteix en la seva idea de la "doble frontera", tot i que Bardella no hagi sigut capaç d’explicar com la implementaria. Al mig de tots dos, el Renaixement, amb un projecte basat en el pacte migratori.