Riscos postelectorals de la UE

Les eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc el 9 de juny, poden reorientar la Unió Europea (UE) cap a un model més autoritari, amb polítiques econòmiques antisocials i menys interès en la transició energètica verda i el canvi climàtic. El nou hemicicle estarà molt escorat a la dreta, segons els sondejos. Els socialistes, els verds i les altres forces d’esquerra perdran pes i s’augura un avançament històric de la ultradreta, impulsada pel vot del descontentament.

A les eleccions europees és on hi ha un vot més gran de protesta contra els partits tradicionals i els governs a favor de la ultradreta. El desencant generalitzat respecte a les institucions i partits polítics afavoreix així mateix una abstenció molt elevada. El 2019, només el 50,6% dels europeus va anar a votar i la participació va ser inferior al 40% en nou estats. La baixa participació perjudica les forces progressistes, els simpatitzants de les quals desisteixen, decebuts, d’anar a votar, mentre que beneficia la dreta i la ultradreta.

L’Eurobaròmetre de la Comissió Europea va assenyalar al maig que el 73% dels europeus no confien en els partits polítics, que estan desacreditats fins i tot als països escandinaus. El 58% dels europeus també consideren que les coses van en mala direcció als seus països, percentatge que arriba al 73% a França (59% a Espanya). El 61% dels europeus tampoc confia en els seus governs, un percentatge que puja al 74% a França (66% a Espanya). Només danesos i luxemburguesos confien en els seus governs.

El Partit Popular Europeu (PPE), al qual els sondejos situen com a guanyador, ja ha assumit gran part de l’agenda política de la ultradreta, comparteix el seu programa econòmic neoliberal (rebaixa d’impostos, retallada de la despesa social i desregulació) i governa amb els ultres a escala nacional (a Itàlia, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Croàcia) i regional (a Espanya i Àustria). Els tics autoritaris han arrelat entre els seus afiliats nacionals, com el PP espanyol (llei mordassa, discursos trumpistes, demagògia ultra, instrumentalització de la justícia i de mitjans de comunicació, demonització dels rivals polítics), la Nova Democràcia grega (assetjament a la premsa, espionatge telefònic a polítics i periodistes) i el GERB búlgar de Boiko Borísov (intimidació a periodistes, política mafiosa).

Una ultradreta reforçada, malgrat les seves divisions i falta d’homogeneïtat, condicionarà la política europea en nombrosos àmbits, en què populars i liberals pactaran amb els ultres per reorientar la política europea i no haver d’arribar a compromisos amb socialistes i verds. El Pacte Verd europeu serà la primera víctima, atesa l’oposició expressada a les mesures previstes per populars, liberals i ultres. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que multiplica les seves picades d’ullet a la postfeixista primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ja ha relegat a segon pla la seva antiga prioritat del Pacte Verd.

Les lleis que anteposin seguretat a llibertats i drets, com l’espionatge de les telecomunicacions privades, seran més fàcils d’aprovar, gràcies a la suma de vots populars i ultres. L’avançament de la ultradreta afavorirà així mateix l’enduriment de la política migratòria, al fer front comú amb populars, liberals i països de l’Est, malgrat que la UE necessita immigrants per compensar el seu declivi demogràfic i evitar el declivi econòmic. Meloni proposa el model del seu pacte amb Albània per traslladar els immigrants rescatats i demandants d’asil a centres fora de la UE. Uns altres 14 països de la UE ja han demanat a la Comissió Europea fórmules semblants.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La política econòmica neoliberal i d’ajust pressupostari a la UE també sortirà reforçada per la prevista majoria de populars, ultres i liberals, cosa que amenaçarà el futur del model social europeu i posarà en perill uns serveis públics nacionals a punt del col·lapse. El futur marc pressupostari plurianual 2028-2034 de la UE, que ha de començar a elaborar-se l’any vinent, corre el risc de no tenir els fons adequats per abordar els múltiples reptes europeus.

Els plantejaments nacionalistes i euroescèptics de la ultradreta, sumats a l’oposició a cedir més competències nacionals a la UE dels populars europeus i dels països de l’Est, impediran avançar cap a una integració política europea més gran i pactar les reformes indispensables per poder admetre nous membres, com ara Ucraïna, Moldàvia i els països balcànics.