Von der Leyen clama per una "àmplia aliança" entre els demòcrates de la UE

Von der Leyen va defensar davant els seus, en una Baviera de nou a mercè de devastadores inundacions, la lluita contra el canvi climàtic. Va recordar que, com a mare de set fills i àvia de quatre nets, la seva obligació és practicar la "justícia generacional", en la qual entra l’ecologia. Va repetir el que és el seu mantra en política exterior, la defensa d’Ucraïna, davant un Vladímir Putin que "amenaça tot Europa". I va insistir que, en cas de ser reelegida al capdavant de la Comissió, impulsarà la figura d’un eurocomissari de Defensa. També que aspira a dirigir una "àmplia aliança" de defensors dels valors europeus i la democràcia, de la qual estan exclosos tant l’AfD com l’Agrupació Nacional de Marine Le Pen, entre altres "extremistes europeus" entre els quals va citar els seus partits a Bulgària i a Portugal.

Von der Leyen va comparèixer acompanyada pels homes forts –i gegants, a nivell físic– del bloc conservador, el líder de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Friedrich Merz, i el de la Unió Social Cristiana (CSU), Markus Söder. Tots dos representen el gir cap a la dreta que han fet aquests partits, agermanats des que Angela Merkel va deixar el poder, identificada amb el centrisme. El líder del Partit Popular Europeu (PPE), el bavarès Manfred Weber, completa el quadre de la dretanització sense complexos del bloc.

El títol de dona més poderosa d’Europa que va pertànyer a Merkel és ara de Von der Leyen i la intenció del seu bloc és defensar-lo. "És un deure nacional i patriòtic donar suport a una presidenta alemanya", va clamar el bavarès Söder, que inclou en aquesta obligació socialdemòcrates, verds i "altres partits democràtics".

El lema del míting era Junts per una Europa forta, però al país aquests comicis es perceben molt alemanys. No només pel pes d’Alemanya en l’Eurocambra –96 escons–, sinó per l’alt nombre de caps de llista de les famílies polítiques europees que són alemanys o que parlen el seu idioma: la verda Terry Reintke, la liberal Marie Agnes Strack-Zimmermann, l’esquerrà austríac Walter Baier i el socialista luxemburguès Nicolas Schmit.

La CDU/CSU lidera els sondejos des de fa mesos. L’últim Politbarometer de la televisió pública ZDF el situa en un 30% d’intenció de vot. L’acostament de Von der Leyen a la ultradretana italiana Giorgia Meloni no ha minat les seves opcions. Tant per a Merz com per a Söder, aquests comicis són un assaig general per a les generals alemanyes del 2025, amb les quals aspiren a recuperar el poder.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Cordó sanitari

El contrari li passa a l’AfD, l’extrema dreta germànica. De partit efervescent que considerava assegurat el segon lloc ara ha passat a proscrit. Al cordó sanitari que se li aplica a Alemanya s’ha sumat la seva exclusió del grup de l’Eurocambra Identitat i Democràcia (ID) pel seu radicalisme. L’AfD ha caigut del 23% d’intenció de vot que tenia el març al 14%. Comparteix aquest percentatge estimat de vot amb els socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz i amb els Verds.