La guerra trunca la vida de russos i ucraïnesos en el seu exili a Geòrgia

Serguei Tkatxenko, rus, de 30 anys, ja s’ha escapat del seu exili una vegada. Quan el trobem, ho està tornant a intentar. El seu primer viatge va tenir lloc el 2022. Després que Rússia anunciés una mobilització de nous reclutes, es va desplaçar de Novoridjsk a Tbilissi, la capital de Geòrgia. "¿Per què atacar un país germà?", es va preguntar. No obstant, al cap de poc temps va tornar a la seva ciutat perquè no trobava feina i perquè suposava que ja es trobaria fora de perill. Però no va ser així, i se’n va tornar a anar quan novament va començar a sentir-se en perill a conseqüència de les seves idees. "Anaven preguntant per mi", recorda. Ara, amb només una bruta motxilla, aquest informàtic i hacker passa els seus dies amb feinetes fortuïtes mentre espera la resposta a una sol·licitud de visat humanitari a la Unió Europea, on viu la seva dona, de nacionalitat txeca.

El camí sembla costa amunt. "No he pogut aconseguir un permís de residència europeu perquè, segons les lleis georgianes, hauria de tornar a Rússia per obtenir alguns documents. I si torno, probablement m’empresonaran", diu. "Però aquí tampoc puc estar. Rússia és molt a prop i té una gran influència en aquest país. Això ha empitjorat últimament amb el Govern [georgià], que promou lleis com les que s’utilitzen a Rússia per censurar gairebé qualsevol veu dissident", detalla Tkatxenko, que a Geòrgia ha tingut problemes per trobar allotjament. "El pitjor és que tampoc som bé vistos pels que protesten contra el Govern; desconfien de nosaltres. Estem entre l’espasa i la paret", explica, en un banc del parc Leonidze de Tbilissi.

Situacions com la del Serguei no són infreqüents de sentir entre els exiliats russos que accedeixen a explicar les seves històries de fugida a Geòrgia. Aquest país, de tot just 3,7 milions d’habitants, ha acollit milers d’expatriats de Rússia des del 2022, molts contraris a la guerra a Ucraïna. No obstant, l’any passat gairebé 30.000 d’ells van abandonar el país, segons estadístiques oficials georgianes. Observadors i voluntaris ho atribueixen a la situació política del país, però també a les dificultats d’aquests expatriats per integrar-se en una societat amb una difícil relació amb Rússia, país que l’any 2008, arran d’una operació a Ossètia del Sud del llavors president georgià Mikheil Sakaixvili, fins i tot va intervenir militarment en la regió.

La paradoxa és que en ciutats com Tbilissi també s’han establert milers d’ucraïnesos, que afronten situacions de més vulnerabilitat. Molts han fugit de zones ocupades per l’Exèrcit rus (inclosa la devastada Mariúpol), i han buscat refugi a Geòrgia, però també se n’han anat o estan pensant fer-ho. Dels arribats el 2022 (eren uns 4.000 a la setmana en els primers mesos de la guerra russoucraïnesa), l’any passat tot just en quedaven uns 26.000, d’acord amb l’oenagé People in Need (PIN). La raó, en el seu cas, és la insuficient ajuda per viure a Geòrgia, malgrat la bona acollida de particulars i organitzacions no governamentals, va assenyalar PIN.

Ho explica Nino Katamadze, cantant georgiana coneguda a Ucraïna –el president Volodímir Zelenski li va atorgar una medalla el 2023– que va obrir fa dos anys un refugi per a aquests desplaçats a Tbilissi. "El Govern [georgià] sovint parla dels polítics ucraïnesos menyspreant la seva lluita per ser independents de Rússia. Aquesta actitud negativa se sent no només a través de declaracions, sinó també mitjançant la suspensió de programes de suport que facilitarien la seva estada aquí", diu Katamadze. "Sense oblidar que els ucraïnesos que han acabat a Geòrgia pertanyen sovint al segment més vulnerable: gent que no tenia cap document governamental, amb traumes psicològics inimaginables, que es van enfrontar a problemes d’un altre món", afegeix.

15 euros al mes

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

És el cas de la Larissa. Originària de Bila Tserkva, a la regió de Kíiv, se’n va anar amb dos fills. Milanka, de 5 anys, i Kuran, de 7. Els dos nens amb un trastorn d’hiperactivitat, i que avui sobreviuen junt amb la seva mare a Geòrgia principalment gràcies a l’ajuda de ciutadans i oenagés. "És bastant desafiador viure aquí; tinc un visat humanitari, però tot just rebo uns 45 laris georgians (al voltant de 15 euros) al mes d’ajudes estatals", explica aquesta dona.

"M’agradaria poder quedar-me aquí... Però sentim parlar de lleis russes i fa por", assegura Larissa. "Per això no descarto que en algun moment ens n’anem d’aquest país", afegeix, al precisar que no tots, per descomptat, se’n volen anar. A gairebé tots, això sí, els preocupa tornar a viure el que ja han viscut.