L’estranya amistat entre Nauru i Rússia

Miseria en Nauru. Imagen tomada antes de la celebración del Foro de las Islas del Pacífico en 2018

Miseria en Nauru. Imagen tomada antes de la celebración del Foro de las Islas del Pacífico en 2018 / MARK LEYRAL / AFP

3
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

Dels 146 barris de Moscou, només 3 d’auqests barris tenen una població menor que Nauru. Fins i tot 21 en són més extensos que tota l’illa. Aquest país és tan petit que, oficialment, no té capital. No obstant, malgrat l’òbvia diferència de mida, Rússia i Nauru tenen relacions diplomàtiques estretes. No hi ha més que veure per exemple la llista de països que accepten com a independents els estats no reconeguts que recolza Rússia a Geòrgia: a més d’altres països pròxims al Kremlin com Síria o Bielorússia, està aquesta petita illa del Pacífic. Aquest reconeixement no li va sortir gratis –tot i que sí barat– al Kremlin, que va haver d’oferir milions de dòlars per comptar amb un suport més per als seus aliats rebels.

Tot i que Nauru, en meitat del gran blau que és l’oceà Pacífic, pugui semblar desinteressat en qüestions de l’espai postsoviètic, té un bon al·licient per estar al corrent. Gràcies a haver reconegut a Abkhàzia i Ossètia del Sud com estats independents el 2009, va aconseguir una donació de 42,2 milions d’euros a canvi l’any següent. Tot i que en termes d’estats pugui semblar una minúcia, per a una illa com Nauru, que només compte amb 10.000 habitants és una autèntica fortuna representaria un 38% del PIB del país.

El més ric del món

Aquest petit país, que va ser el més ric del món en els anys 70 gràcies a la seva exportació de fosfat –parlant de PIB per càpita–, va perdre gas quan es van acabar les seves reserves d’aquests minerals i ha passat èpoques de més dificultats per culpa de la corrupció i de les males inversions del seu executiu.

I per apuntalar la seva economia, ha trobat diferents vies des dels anys 90, quan ja no es podia exportar més fosfat, com el convertir-se en paradís fiscal, camp de refugiats (des del qual es denuncien casos de tortura en els centres on s’interna migrants que intenten arribar a Austràlia) i receptor d’ajuda internacional. El director de la Universitat de Nova Zelanda, Malakai Koloamatangi, citat pel portal australià ABC, confirma que Nauru únicament busca alinear-se amb Moscou per interessos econòmics. "Ho fan pels diners, els fons, i l’assistència financera que puguin obtenir del reconeixement". "Potser li permet també comptar amb alguna cosa de veu a la sorra internacional, però principalment es deu a raons econòmiques", afegeix.

La relació russo-nauruana no va començar el 2009. Va començar el 1968, quan Moscou va donar suport a la independència del país i es va refermar en els durs anys 90, els anys del caos en la Federació Russa després de la dissolució de l’URSS. Quan les autoritats locals no van gestionar bé els ingressos dels anys de bonança, aquests que van situar al país per davant de potències com els Estats Units o Alemanya en PIB per càpita, es van veure obligats en buscar alternatives. I una de les que van sorgir és la de paradís fiscal. Tot i que van abandonar aquesta estratègia a principis del mil·lenni, als 90 les autoritats nauruanes van permetre que qualsevol persona del món, sense necessitat d’estar físicament a Nauru, pogués obrir un compte al país.

104 bancs russos

Tot i que és difícil tenir un registre exacte, s’estima que només al 1998 van arribar més de 64.730 milions d’euros provinents de Rússia. Durant aquella dècada es van registrar almenys 104 bancs russos a l’illa de coral. El 2002 Nauru ja va perdre la seva condició de paradís fiscal per un canvi de política, propiciat entre d’altres raons, per les pressions nord-americanes.

Notícies relacionades

Rússia conserva part de la seva capacitat de convicció en aquest petit estat, tot i que no sempre li doni suport en les votacions de les Nacions Unides.

Ara qui busca guanyar terreny a Moscou és Pequín. Nauru, després d’haver reconegut Taiwan en el passat (a canvi de diners), ha tornat a mirar al gegant asiàtic, recordant que en el passat reconèixer la República Popular de la Xina li va permetre rebre 120 milions d’euros en ajudes el 2002. Buscant la calor xinesa, van trencar relacions diplomàtiques amb Taiwan el gener d’aquest 2024.

Temes:

Rússia ABC Moscou