Macron i Biden alineen prioritats sobre els conflictes de Gaza i Ucraïna

Avions de caça i una impressionant desfilada de 140 cavalls junt amb desenes de motoristes de la Guàrdia Republicana van escortar ahir el president nord-americà, Joe Biden, pels Campos Elisis per trobar-se amb el seu amfitrió, el president francès, Emmanuel Macron, als peus de l’Arc del Triomf. Després del 80 aniversari del desembarcament de Normandia, els dos dirigents es van reunir per tractar la guerra d’Ucraïna, el conflicte de Gaza, i preparar els pròxims esdeveniments; al juny, el G-7 a Itàlia, i al juliol, la reunió de l’OTAN a Washington.

«Avancem amb Biden en un full de ruta comú», va dir Macron davant la premsa reafirmant el seu compromís i suport al país eslau. Tant el president dels EUA com el seu homòleg francès van tenir una trobada divendres amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, també present en la cerimònia del desembarcament de Normandia, i van comunicar importants paquets d’ajudes. França, per la seva banda, va anunciar un fons d’ajuda de 200 milions d’euros per a infraestructures ucraïneses i l’enviament de nous caces Mirage 2000-5 al país, i els EUA un altre de 225 milions de dòlars (208 milions d’euros).

«Putin no s’aturarà a Ucraïna. Va molt més enllà. Tot Europa estarà sota amenaça, i no ho permetrem. Els Estats Units recolza Ucraïna, els nostres aliats i França», va afirmar Biden, tot i que el president es va mostrar una mica més prudent que el seu homòleg sobre l’enviament d’instructors militars a Ucraïna. L’objectiu de Macron és impulsar una «coalició» de països disposats a enviar instructors a Ucraïna.

L’enuig de Rússia

Uns anuncis que no han agradat gens a Rússia, que va reaccionar afirmant que França està «llesta per participar directament en el conflicte», una cosa que Macron va voler matisar divendres després de la seva trobada amb Zelenski: «Volem fer tot el possible per ajudar Ucraïna. ¿És l’entrenament de soldats ucraïnesos al seu territori una escalada? No», va assenyalar el president francès.

La visita d’Estat de Biden a França demostra que les relacions entre els «aliats més antics» milloren, després que el setembre del 2021, els Estats Units li arrabassessin a França un important contracte de submarins amb Austràlia. «Som més a prop que mai», va afirmar aquest divendres el portaveu de seguretat nacional de la Casa Blanca, John Kirby.

Per a Biden aquesta és la visita d’Estat més llarga del seu mandat, i ho fa en plena campanya electoral, i amb el seu fill Hunter Biden assegut al banc dels acusats per comprar i posseir una arma il·legalment.

Sobre la taula, també el conflicte israeliano-palestí. Els dos presidents van aplaudir l’alliberament dels quatre ostatges israelians rescatats per l’Exèrcit d’Israel ahir a la Franja de Gaza, però París i Washington es mantenen decidits a continuar amb les pressions per arribar a un acord de pau i cessament al foc a la regió. «Volem aconseguir un alto el foc immediat i obrir la perspectiva d’una solució política, l’única capaç de crear les condicions per a una pau justa i duradora (...). Per això donem suport a la proposta nord-americana d’un acord integral», va sentenciar el president francès.

En les últimes setmanes, França ha pres distància amb Israel, anul·lant recentment la participació del país en el Gran Congrés de Defensa celebrat a la capital francesa. «Respecte a l’Iran, fem la mateixa observació sobre una estratègia d’escalada total, ja es tracti d’atacs sense precedents contra Israel, maniobres de desestabilització regional o, per descomptat, el programa nuclear iranià. Els nostres dos països estan decidits a exercir la pressió necessària per frenar aquesta tendència», va assegurar Macron al costat de Biden en relació amb l’augment de les tensions entre l’Iran i Israel.

Els presidents es tornaran a veure les cares la setmana que ve en la cimera del G-7 a Itàlia, i és per això que, a banda dels conflictes armats i les aliances militars, també han abordat temes com el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i l’economia, inclosos la reducció de la inflació i la indústria agroalimentària.

Temes comercials

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Les qüestions comercials entre les dues vores de l’Atlàntic van ocupar un lloc destacat, especialment la llei de Reducció de la Inflació dels Estats Units (IRA, per les seves sigles en anglès), que Biden va promulgar l’agost del 2022. Els funcionaris europeus la consideren una mesura proteccionista que desvia les inversions de les empreses de la UE.

Malgrat les crítiques a l’IRA durant la seva visita d’Estat a Washington el 2022, Macron i els aliats europeus han obtingut des d’aleshores molt poques concessions de Washington. «Desitgem realment avançar cap a una resincronització de les nostres economies, entre la nord-americana i l’europea, en termes de regulació i de nivells d’inversió», va concloure el president francès.