Milei compleix sis mesos al capdavant de l’Argentina en plena crisi de gestió

Javier Milei compleix mig any com a president al compàs d’una crisi de gestió que el va obligar a desprendre’s del seu cap de ministres, Nicolás Posse. La superministra de Capital Humà, Sandra Pettovello, és al caire del precipici després de l’escàndol de la falta de provisió de milions de tones d’aliments als més necessitats. Uns trenta funcionaris de segona i tercera línia van abandonar el vaixell de la ultradreta i s’esperen noves desercions.

Ocupat més per la construcció de la seva figura de profeta global, autoritzat a "advertir el planeta" sobre els perills socialistes, Milei desdenya els assumptes diaris de la governança, excepte per llançar els seus insults contra les "rates" que obstaculitzen el seu programa radical al Congrés i amenaçar amb un veto tota iniciativa adversa al crit "m’importa tres pebrots".

El Govern va qualificar ahir d’"exitosos" els seus primers sis mesos i va responsabilitzar la "política" de no haver pogut avançar a més velocitat. Milei se sent inmune als efectes de l’ensorrament econòmic, la desesperació social i la mateixa deriva de les seves accions. Les enquestes mostren que almenys la meitat dels consultats continuen confiant en les seves promeses messiàniques a l’empara de "les forces del cel", potser perquè encara no poden desprendre’s del record de les enormes frustracions precedents. L’oposició, mentrestant, es mostra impotent i perplexa davant un nou tipus de lideratge que es compara amb Terminator, diu que ve d’"un futur apocalíptic" i es veu a si mateix com un "talp" que s’ha infiltrat en l’Estat per destruir-lo.

Descomposició

Els primers sis mesos llibertaris han sigut vertiginosos i desconcertants. Aquell 10 de desembre en què Milei va prestar jurament d’esquena a la legislatura, símbol inequívoc de la "casta" que tant odia i necessita, queda molt lluny en el temps. "L’experiment llibertari va entrar en una nova fase del seu recorregut extravagant", va dir Ignacio Fidanza, columnista de La Política Online. "Punt d’inflexió", va assenyalar La Nación. Ernesto Tenembaum, conegut presentador radiofònic i columnista d’Infobae, adverteix d’una "prematura descomposició" del projecte que intenta portar l’Argentina als dies d’esplendor agropecuària de finals del segle XIX. Milei entra "en un territori incert", amb un suport que es manté sòlid però també "amb un equip delmat i enredat en problemes econòmics, financers, polítics i, sobretot, morals".

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Els discursos enrevessats topen de cara amb els números del present. La moneda nacional es va devaluar un 118%, la inflació acumulada des de desembre és del 107%. El ministre d’Economia, Luis Caputo, porta endavant un furiós pla d’ajust que ha aconseguit domar el dèficit fiscal però a costa de postergar pagaments a proveïdors de l’Estat, no pagar als importadors i congelar les pensions.

Alfonso Prat Gay va ocupar el mateix càrrec que Caputo en el Govern de centredreta de Mauricio Macri (2015-19). A criteri seu, l’Argentina pateix un quadre d’"hiperrecessió". L’economia s’ha esfondrat gairebé sis punts en els primers cinc mesos. La construcció s’ha desplomat un 37% a l’abril; la indústria, un 16,6%, i el consum, 14% més. Es tracta d’indicadors propis de la pandèmia en el seu moment de més restricció de les activitats. El sector privat ha perdut 63.000 llocs de treball. Uns 25.000 empleats públics han sigut acomiadats i Milei vol arribar a 75.000. D’acord amb la Universitat Catòlica Argentina, la quantitat de pobres va passar del 44% de la població al desembre al 55,5%.