Hezbol·là ataca Israel després de l’assassinat d’un alt comandant
La milícia llança 170 projectils, sense víctimes mortals, com a represàlia per la mort de l’oficial de més rang al sud del Líban
El ejército israelí libera a cuatro rehenes secuestrados por Hamás en Gaza /
La frontera entre el Líban i Israel està en flames. L’assassinat d’un alt comandant de Hezbol·là al sud del país dels cedres, Taleb Sami Abdul·là, dimarts per part de l’Exèrcit hebreu va provocar una resposta sense precedents de la milícia libanesa des que va començar la guerra. Una pluja de projectils, al voltant de 170, van sorprendre ahir el nord d’Israel, sense provocar víctimes mortals, tot i que sí que va desencadenar diversos focs. "Augmentarem la intensitat, força, quantitat i qualitat dels nostres atacs", va prometre Haixem Safieddine, alt funcionari de Hezbol·là, en el funeral d’Abdul·là. Israel i Hezbol·là s’enfronten diàriament des del 8 d’octubre a la frontera que comparteixen els dos països mediterranis, amb presència de tropes de les Nacions Unides.
Israel considerava Taleb Sami Abdul·là "un dels comandants més importants de Hezbol·là al sud del Líban", ja que "va planificar, va avançar i va portar a terme un gran nombre d’atacs terroristes contra civils israelians", segons va confirmar ahir l’Exèrcit hebreu en un comunicat. Abdul·là va morir amb tres lluitadors més de Hezbol·là a Juwya, al sud del Líban, en l’enèsim atac de precisió llançat per l’Exèrcit israelià en terra libanès. Els més de vuit mesos d’enfrontaments entre els dos bàndols han provocat almenys 400 morts al país dels cedres. D’aquests, 80 van ser víctimes civils, que s’afegeixen a les pèrdues materials de cases i cultius en un país que es troba en una debacle econòmica. Desenes de milers de persones dels llogarrets fronterers segueixen desplaçades als dos costats de la Línia blava.
En resposta a l’assassinat d’Abdul·là, Hezbol·là va llançar un total de tres bombardejos successius de 90, 70 i 10 projectils respectivament, segons va denunciar l’Exèrcit israelià. Alguns van ser interceptats, però d’altres van impactar dins d’Israel i van provocar incendis en parts del nord. Els jueus van haver d’interrompre la seva celebració de la festivitat del Xavuot per córrer als refugis, fins i tot a Tiberíades, on la guerra encara no havia arribat.
Notícies relacionadesIncendis forestals
La pèrdua del comandant de major rang fins ara ha motivat Hezbol·là a apuntar a diversos llocs militars israelians, com la base de control de trànsit aeri de Meron i el campament d’Amiad, ubicat a uns 20 quilòmetres de la frontera, així com la fàbrica de Plasan. A mesura que les temperatures s’han disparat en els últims dies, els intercanvis de trets han provocat incendis forestals en els dos costats de la frontera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Aquest dilluns 24 de març Un autocar salva una menor sota un pont de l’AP-7 després d’un intent de suïcidi
- Seguretat comunitària La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica
- Investigació La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Serà nomenat avui El Govern fitxa el gerent de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona per dirigir la DGAIA
- En el ple El TC anul·la el vot delegat de Puigdemont, però salva la constitució del Parlament
- Pintades al cotxe de l’avi que va admetre haver abusat de la neta durant anys a Pals: "Violador"
- Criança El pediatre Carlos González explica la importància de la dependència emocional amb els fills: "Tots tenim una dependència dels nostres pares..."
- Relacions Govern-ERC Junqueras no garanteix el suport al segon suplement de crèdit d’Illa i li demana que segui a negociar
- Educació a Catalunya Illa justifica amb el descens d’alumnes que es tanquin 111 línies de l’escola pública