El partit conservador francès destitueix el seu líder per intentar un pacte amb Le Pen

"No només ha sigut exclòs com a president, també ha sigut exclòs com a republicà", va afirmar Xavier Bertrand, president d’LR als Alts de França, després de la reunió del màxim òrgan del partit format per una extensa llista de diputats, entre els quals, Annie Genevard o François-Xavier Bellamy. Tres minuts després, a través d’ un comunicat, Ciotti insistia que "cap de les decisions preses en la reunió" tenia "conseqüències jurídiques", qüestionant la validesa d’una trobada organitzada per la cúpula, segons ell, "en flagrant violació dels estatuts del partit". "No hi ha lloc per als traïdors", va indicar la candidata en les últimes presidencials per LR, Valérie Précresse.

El partit hereu del general De Gaulle i del qual procedeixen diversos expresidents, com Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy, busca sortir d’una crisi sense precedents i deslligar-se de l’extrema dreta en una setmana crucial per trobar aliats. Avui és l’últim dia per dipositar les candidatures abans d’iniciar la campanya cap a les eleccions legislatives avançades que tindran lloc el 30 de juny i el 7 de juliol.

Si molts a França donaven per trencat el partit conservador després de l’expulsió del seu president, la imatge davant la premsa va ser d’unió oposant-se a una "decisió contra natura". En senyal de fermesa, "els republicans presentaran candidats en totes les circumscripcions, inclosa la seva (als Alps Marítims)", va dir Olivier Marleix, president d’LR a l’Assemblea Nacional.

La decisió de Ciotti d’unir-se a RN, anunciada en una entrevista a la cadena TF1, va prendre per sorpresa l’aparell del partit, en plena carrera contra rellotge per a les eleccions legislatives. Ara falta saber si els 80 diputats que teòricament recolzen Ciotti, segons va assegurar l’expresident d’LR, mantindran el seu suport i migraran a RN o per contra, l’exlíder es quedarà sol en la seva decisió de recolzar la ultradreta. "El senyor Ciotti és l’únic interlocutor legítim", va dir Jordan Bardella,el president d’RN, ahir a la tarda.

Encara amb l’incendi Ciotti ben actiu, la diputada del partit ultradretà Reconquesta i neboda de Marine Le Pen, Marion Maréchal, va anunciar que abandonava el partit per discrepàncies en el full de ruta del seu polèmic líder, Éric Zemmour. Maréchal s’oposa a l’estratègia del president del partit i fa una crida a "recolzar, a tot França, els candidats units de la coalició de les dretes", és a dir, l’aliança encara no consumada oficialment de Reagrupament Nacional i Ciotti.

Amb aquest anunci, Maréchal torna als braços de la seva tia Le Pen. Després de fer pública la seva decisió, Bardella li va obrir els braços: "Acullo amb satisfacció la crida de Marion Maréchal convidant els seus electors a elegir els nostres candidats en la primera volta el diumenge 30 de juny". Aquesta decisió posa en perill el grup de Zemmour, que només va obtenir un 5,5% dels vots en les eleccions europees.

Debacle en les europees

Per la seva banda, el president francès, Emmanuel Macron, va llançar ahir la seva campanya després de la debacle patida en les europees davant la ultradreta de Le Pen, que va aconseguir una victòria històrica (32%). Macron va fer una crida a sumar forces davant els "extrems" de la dreta i l’esquerra. "Arribat el moment, abans o després, vull que s’uneixin els homes i les dones de bona voluntat que hauran sigut capaços de dir no als extrems", va declarar el mandatari estenent la mà a les forces polítiques moderades, al mateix temps que va atacar les propostes de Reagrupament Nacional i el projecte de coalició dels partits d’esquerra que inclou La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. Així mateix, Macron va prometre treballar en una aliança de centristes, socialistes, conservadors i ecologistes per derrotar l’extrema dreta.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

En l’apartat d’autocrítica, el cap de la República va interpretar que la falta de prou "respostes" a les "inquietuds" de la ciutadania es troba darrere de l’auge dels ultres de Reagrupament Nacional. "Sí, tinc una responsabilitat, tinc una responsabilitat en el fet que sens dubte no he ofert respostes prou ràpides i radicals a les inquietuds legítimes dels nostres compatriotes", va assenyalar.

Segons la seva anàlisi, la victòria de RN en les europees s’explica per un vot d’"enuig" que va dir haver entès i que es traduirà en canvis en les seves prioritats polítiques i, sobretot, en una acceleració en la seva política de seguretat.