Primers contactes de Metsola amb els grups

El possible pacte revelat per Ciotti va desencadenar importants crítiques dins del partit, on algunes veus el van qualificar com una deslleialtat als seus. El cap del grup parlamentari conservador a l’Assemblea Nacional, Olivier Marleix, va considerar que Ciotti "ha d’abandonar la presidència" de la formació, una cosa que l’al·ludit va deixar clar que no farà.

El 2021, el mateix Ciotti va negar qualsevol suport a Marine Le Pen. Membres de la força conservadora recorden encara quan Jacques Chirac fa una mica més de 20 anys ni tan sols va voler debatre amb Jean-Marie Le Pen, el pare de Marine i fundador del partit predecessor d’RN, el Front Nacional.

La indignació pel possible pacte també va arribar a altres partits de l’arc parlamentari. "¡Vergonya de vostè, senyor Ciotti!!", li va cridar la diputada ecologista Sandrine Rousseau al líder d’Els Republicans mentre aquest responia a les preguntes dels periodistes davant la seu del partit.

Amb aquesta aliança, el dirigent conservador busca la reelecció dels 61 diputats actuals del seu partit amb el suport de Reagrupament Nacional, i a canvi cediria el suport del seu partit a candidats lepenistes en altres circumscripcions per evitar competències. "Avui Els Republicans som massa febles per oposar-nos a dos blocs que són massa perillosos (...). D’una banda és l’aliança antinatural dels insubmissos (amb referència al bloc pactat per l’esquerra), que defensen idees que voregen l’antisemitisme. De l’altra, el bloc macronista, que ha portat el país fins on és avui", va explicar Ciotti en una entrevista per a la cadena francesa TF1.

Possible punt de no retorn

Després de l’anunci, la pregunta és si el president d’Els Republicans pactarà amb Reagrupament Nacional sol o ho farà amb suports. Segons ell, compta amb el suport d’un centenar de diputats republicans, una cosa que els analistes dubten, ja que cap company de partit, de moment, s’ha afegit públicament a la seva proposta d’aliança. "Hi haurà un acord durant les eleccions legislatives entre LR i RN. (...) I a diverses desenes de diputats d’LR, sortint o investits, seran recolzats per Reagrupament Nacional", va afirmar ahir a la nit el president del partit ultra, Jordan Bardella, en una entrevista a France 2.

Fins ara, Els Republicans havien tingut importants diferències amb el macronisme però mai havien arribat a aquest possible punt de no retorn. Queda per veure, en cas d’un pacte, quin camí triaran els membres del partit que no desitgin aliar-se amb Le Pen, si s’uniran a les files macronistes o navegaran a la deriva. Precisament, el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, un dels pesos pesants del Govern d’Emmanuel Macron, va condemnar fermament aquesta decisió: "Éric Ciotti firma els Acords de Múnic i deshonra la família gaullista al besar Marine Le Pen. Una vergonya", va publicar a la xarxa social X.

Els primers sondejos sobre les pròximes eleccions legislatives avançades donen com a clara guanyadora l’extrema dreta de Le Pen amb un 33%-34% de suports, seguit de l’esquerra amb un 22%, i en un tercer lloc queda relegada la majoria presidencial (19%). En aquests comicis, Reagrupament Nacional aconseguiria la majoria relativa amb 235 escons, i tot i que no és absoluta, és una important victòria, ja que guanyaria 146 escons de cop. El 2022, en van obtenir 88.

Els líders dels grups polítics del Parlament Europeu i la presidenta de la institució, Roberta Metsola, van fer ahir els primers passos de la nova Eurocambra i van mantenir les converses inicials sobre quines majories seran possibles, que es perfilen complexes. La reunió va ser la primera ocasió de saludar-se després de les eleccions per a caps de grup com el popular Manfred Weber, la socialdemòcrata Iratxe García, la liberal Valérie Hayer o l’ecologista Terry Reintke, que han revalidat el seu escó i poden optar, en les pròximes setmanes, a ser reelegits líders de les seves formacions parlamentàries.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

L’objectiu de la trobada era prendre nota dels resultats de les eleccions i iniciar la recerca d’una majoria estable necessària per tirar endavant legislació en la legislatura vinent, la primera tasca de la qual serà confirmar el president de la Comissió Europea que nominin a finals de mes els caps d’Estat i de Govern en dues cimeres a Brussel·les: una el dia 17 i una altra durant el 27 i 28.

"Ha sigut una primera presa de contacte dels presidents dels grups, sobretot per analitzar el resultat d’aquestes eleccions, la composició d’aquesta Cambra i determinar els pròxims passos", va assenyalar Iratxe García a la sortida de la trobada. La cap dels socialdemòcrates a l’Eurocambra va concedir que, "en aquest inici de les negociacions, el Consell (que representa els Governs de la UE) té un paper important (...), però el Parlament també ha de negociar".