França, paradigma del descontentament a la UE

El panorama postelectoral a la Unió Europea (UE) és poc encoratjador, ja que ha deixat França desestabilitzada, el Govern alemany debilitat, el postfeixisme italià reforçat i la polarització extrema a Espanya, tot i que el Govern i els partits que el recolzen van sumar més vots que el PP i Vox. Hi cal afegir la paràlisi de Bèlgica a la recerca de Govern, la tensió política a Polònia, els governs autoritaris a Hongria i Eslovàquia, el control ultra sobre el nou Govern holandès i els pactes governamentals amb els ultres a Suècia, Finlàndia i Croàcia. França és el paradigma del descontentament expressat en les eleccions europees del 9 de juny: més del 85% dels francesos va votar contra la coalició del president Emmanuel Macron, que va obtenir sol el 14,6% dels sufragis, menys de la meitat que l’ultra Agrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen (31,4%) i sense comptar el 5,5% obtingut per l’altra força ultra, Reconquesta.

Macron, repetint les seves incomplertes promeses de diàleg, ha convocat unes precipitades eleccions legislatives per al 30 de juny i el 7 de juliol. Macron es presenta com l’únic baluard de la democràcia i la UE, amb l’esperança que la seva coalició pugui retenir el poder gràcies al sistema electoral majoritari a dues voltes i a la por d’un Govern ultra. Però el resultat és molt incert.

La ultradreta sap capitalitzar millor que l’esquerra el descontentament i malestar social a la Unió Europea (UE), malgrat la seva tradició autoritària i els seus programes econòmics neoliberals. Les forces ultres han obtingut un 25% dels escons del Parlament Europeu, incloent-hi els no inscrits. Els populars controlen el 26,4% dels escons; els socialistes, el 18,9%; els liberals, l’11,1%; Els Verds, el 7,2%; l’esquerra, el 5,4%, i la resta summa un 6% més. L’afirmació de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que "el centre ha resistit" peca d’autocomplaença, sobretot quan els desacords entre socialistes i populars són cada vegada més profunds i una part dels populars s’ha escorat cap a l’extrema dreta (Espanya, Grècia, Eslovènia i Bulgària).

França exemplifica els errors polítics que impulsen l’avanç de l’extrema dreta: Govern altiu desconnectat dels ciutadans, polítiques antisocials, imposició de lleis per decret, falta de diàleg tret de si els tractors i els Armilles Grogues prenen les carreteres, insensibilitat davant les dificultats quotidianes de la majoria de la població i falta de resposta efectiva a l’alça del cost de la vivenda, al deteriorament dels serveis públics (educació, sanitat i transports) i a l’augment de la criminalitat.

El 72% dels francesos desaproven l’acció governamental de Macron, indica el sondeig d’Ipsos. La principal preocupació dels francesos a l’anar a votar va ser el poder adquisitiu, afegeix Ipsos. Les altres tres prioritats van ser immigració, protecció del medi ambient i sanitat. El 54% dels francesos van acudir a votar descontents i un altre 39% amb un sentiment de revolta, detalla el sondeig. Aquest descontentament va ser capitalitzat per la ultradreta i en menor mesura pels socialistes i l’esquerra de la França Insubmisa.

A Alemanya, el Govern de coalició socialdemòcrata, verda i liberal també va patir un dur càstig, sumant només el 31% dels vots. L’ultra Alternativa per Alemanya (AfD), malgrat les acusacions d’espionatge per a la Xina i col·laboració amb Rússia, va ser la primera força a Alemanya de l’est (29,7%) i la segona al conjunt d’Alemanya amb el 15,9%, per davant dels socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz (13,9%).

El bon moment de Meloni

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

La postfeixista primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va augmentar el seu suport amb el 28,8% dels vots (tres punts més que en les legislatives del 2022), després d’aplicar la recepta de censura i ferri control dels mitjans de comunicació públics del seu model, l’autoritari primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Però les seves retallades socials han impulsat la recuperació del Partit Democràtic, que va aconseguir el 24,1% (cinc punts més que el 2022).

Meloni, reforçada, planeja accelerar el seu pla de reforma política que regalarà el 55% dels escons al partit o coalició més votada encara que no arribi al 30% dels vots. A Polònia, el Govern de coalició popular, liberal i socialista de Donald Tusk va vèncer, però l’ultra Llei i Justícia (PiS), que va governar fins al 2023 i encara controla la presidència de la República, va obtenir el 36,2% i la també ultra Confederació va aconseguir un altre 12,1%.