El G7 consolida Meloni en l’escena internacional i la reforça a Europa

Segons Meloni, ha arribat l’hora de "desmuntar la narració que vol que Occident estigui en contra de la resta del món; no és així, i aquest enfocament s’ha confirmat durant la presidència d’Itàlia [del G7]". Amb això, Meloni va reivindicar el G7 com una estructura que continua tenint vigència i "no és una fortalesa tancada", va assegurar la cap del Govern italià, que també havia convidat a la cita líders africans i àrabs i cinc organitzacions internacionals.

La italiana, que en aquest moment és l’única líder d’extrema dreta en el poder a Europa i acaba de guanyar les eleccions europees, es va pronunciar d’aquesta manera després d’haver mantingut –l’últim dia de la cimera– diverses reunions bilaterals precisament amb representants de països no membres del G7.

Modi i Lula

Meloni es va reunir, entre altres polítics, amb el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi —amb qui una vegada més ha mostrat una bona sintonia—, i també amb el cap del Govern del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que a més és el president de torn del G20.

En resposta, Lula "la va felicitar" per "l’organització del G7" i també "va agrair la solidaritat italiana davant les inundacions de Rio Grande do Sul", segons va afirmar la delegació brasilera en un comunicat. "Aquesta cimera del G7 ha sigut molt important [...]. ¡Llarga vida a l’amistat indioitaliana", va dir per la seva banda el líder indi.

La pressió a la Xina –país a qui el G7 va demanar que posi fi a unes pràctiques comercials que considera deslleials i a qui també va exigir que pari tota l’ajuda que pot estar donant a Rússia en la guerra d’Ucraïna–, juntament amb el desbloqueig d’un megapréstec a Kíiv –que es pagarà amb els interessos dels actius russos congelats en bancs occidentals–, van ser els principals èxits de la reunió.

Però els fets ja havien precedit aquests resultats. Els retards dels EUA de l’últim any a l’hora d’entregar ajuda a Ucraïna, la (cada dia més) difícil situació bèl·lica al país eslau i la possibilitat que les pròximes eleccions nord-americanes alterin els equilibris geopolítics internacionals van ser part del còctel de factors que van portar fins i tot els països més reticents (bàsicament, els europeus) a adoptar una posició més dura amb Rússia.

Reacció de Moscou

Tant dura que els missatges de la cimera van suscitar la immediata reacció per part de Moscou, que va desqualificar les mesures preses pel bloc. També hi va haver uns altres elements que van jugar a favor de Meloni. El més significatiu de tots: que alguns dels altres líders del G7 estiguin en un moment de fragilitat política.

És el cas del president francès, Emmanuel Macron, que ha convocat eleccions parlamentàries anticipades. Però també del primer ministre britànic, Rishi Sunak, a qui li falten tres setmanes per a uns comicis en què preveu que el seu Partit Conservador serà allunyat del poder. I fins i tot del canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, amb un Partit Socialdemòcrata que també va acabar rebent un cop molt dur en les eleccions europees.

Tant és així que, en els dos dies i mig de reunions, per a Meloni només hi va haver una nuvolada: l’absència de la paraula avortament en la declaració final, que va suscitar diverses polèmiques a Itàlia –actualment la llei s’aplica d’una forma laxa–, tot i que Meloni també va tornar al remitent aquestes crítiques.

"És una polèmica artificial", va dir Meloni. "Ja s’havia esmentat en la cimera d’Hiroshima. Allà era molt clar el passatge sobre la necessitat de garantir l’accés a l’avortament lliure i segur. Normalment, en aquests documents, per evitar fer-los innecessàriament repetitius, si es vol insistir en alguna cosa n’hi ha prou de remetre’s a declaracions precedents", va afirmar al respondre a una pregunta que no va ser seguida d’altres per aprofundir en el tema.

Força electoral

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Tensa vista per confirmar Hegseth a Defensa

Amb aquest panorama, Meloni ara pot mirar a Europa, fer valer la seva força electoral i intentar desmuntar aquest cordó sanitari contra la dreta extrema que han construït les forces progressistes.

La mateixa primera ministra italiana ho va suggerir, al donar a entendre que ha començat a concentrar-se en els jocs de majories que s’hauran de formar per constituir els òrgans de poder de les noves institucions europees, després del resultat electoral de les eleccions de fa una setmana.