La justícia francesa anul·la l’expulsió del líder de la dreta

Un tribunal de París va anul·lar ahir l’expulsió del president d’Els Republicans, Éric Ciotti, i va deixar sense efecte la decisió dels barons del partit que buscava deixar fora el president després d’anunciar el seu desig d’aliar-se amb l’extrema dreta de Marine Le Pen. «No podem fer qualsevol cosa, no podem fer bricolatge. La justícia ha parlat», va afirmar Ciotti al conèixer-se la decisió, no definitiva, de la justícia francesa. «Hi ha un perill que el senyor [Jean-Luc] Mélenchon sigui primer ministre», va assenyalar.

El tribunal va ordenar així «la suspensió dels efectes de les dues exclusions definitives pronunciades contra Ciotti el 12 i 14 de juny», i va matisar que la suspensió sols és vàlida «fins que s’adopti una decisió bàsicament definitiva». La sentència no és definitiva, ja que el tribunal no es va pronunciar sobre qui és el president legítim del partit, sinó que va reconèixer la possibilitat que Ciotti continuï en la presa de decisions del partit. Ara falta saber, dins aquesta tragicomèdia, quin serà el pròxim moviment que faran els diputats republicans en contra del president.

El jutjat va afegir una condició després d’anul·lar l’expulsió: la defensa de Ciotti haurà d’enviar el fons del cas al tribunal en un termini de vuit dies. El bordell judicial, com dirien els francesos, encara no ha acabat, ja que aquesta decisió sumeix Els Republicans en una crisi encara més profunda, ja que el partit haurà de conviure amb un president que es nega a fer un pas enrere i que manté la seva decisió d’aliar-se amb Reagrupament Nacional, i el termini màxim per presentar els candidats per a les eleccions legislatives –que tindran lloc el 30 de juny (primera volta) i el 7 de juliol (segona)– acaba demà.

Per una altra banda, ahir el nou Front Popular format per les esquerres va presentar el seu full de ruta per a les eleccions mostrant una imatge d’unió poc habitual en una esquerra que fins ara es mantenia fragmentada. «Apagarem la flama de Reagrupament Nacional. [...] Us dono un consell; mai abaixeu els ulls, mai abaixeu el cap, mai abaixeu els braços», va afirmar Marine Tondelier, secretària nacional dels ecologistes, davant desenes de periodistes a la Maison de la Chimie de París.

Després d’un petit discurs que va donar peu a l’inici de la campanya, l’esquerra va presentar el seu programa electoral: eliminar la polèmica reforma de les pensions, que retarda l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys; parar el projecte de llei sobre una reducció de l’ajuda de l’atur, que endureix les condicions per poder rebre el subsidi, o eliminar la recent llei d’immigració, totes aquestes molt contestades als carrers. Una altra de les propostes clau és l’augment del salari mínim dels 1.398,69 euros nets actuals als 1.600 euros. Així mateix, plantegen restablir l’impost a les grans fortunes que va suprimir el Govern. Aquestes mesures suposen «una ruptura total amb la política d’Emmanuel Macron», va remarcar el coordinador nacional de La França Insubmisa (LFI), Manuel Bompard.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Repartiment de circumscripcions

Amb aquest anunci, el nou Front Popular arriba unit a les eleccions i amb un acord sobre el repartiment de les circumscripcions: LFI podrà presentar 229 candidatures, per 328 el 2022, i el Partit Socialista i Plaça Pública, 175. Ecologistes i comunistes conserven les mateixes, 92 i 50 candidatures respectivament. Hores més tard de presentar el seu programa, el Nou Front Popular va anunciar el seu candidat: Aurélien Rousseau. Aquest polític va abandonar el Govern d’Élisabeth Borne al desembre després de l’aprovació de la llei d’immigració.