La cimera de Suïssa sustenta la integritat territorial d’Ucraïna
Rússia i la Xina van ser absents i una dotzena de països no van firmar la declaració
La anfitriona de la cumbre por la Paz, la presidenta suiza, Viola Amherd, ay el presidente de Ucrania, Volodímir Zelenski. /
La cimera per la pau de Suïssa es va tancar entre defenses de la integritat territorial d’Ucraïna i presses al retorn dels gairebé 20.000 nens deportats per Rússia, en una declaració que no va ser subscrita per una desena dels països assistents a la conferència, considerats com a "pròxims" al Kremlin.
L’absència de Rússia i de la Xina en l’anomenada Conferència per la Pau, amb un centenar de països i organitzacions participants, feia ja presagiar que no podia oferir resultats per al final del conflicte. Que no subscriguessin el document països que sí que hi assistien, com ara el Brasil, Sud-àfrica o l’Índia –del grup d’economies emergents o BRICS– ni tampoc Mèxic, els Emirats Àrabs o Armènia deixa clar que el camí cap a la pau està encara per traçar. "Estem en un primer pas, l’inici d’un viatge", va sintetitzar la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, en la compareixença final.
Els punts essencials de la declaració pactada entre els líders o alts representants dels 80 països subscriptors, més les organitzacions presents, sustenta el principi fonamental de la integritat territorial d’Ucraïna, una cosa que rebutja Vladímir Putin, que exigeix es rendeixi i que es retiri del sud i l’est del país.
"Sense la integritat territorial no hi ha pau possible", va emfatitzar el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, al detallar els continguts de la declaració. "[Putin] pretén que renunciem no només a territoris ocupats, sinó fins i tot a altres del sud i l’est sota el nostre control. Això no passarà", va insistir.
Trànsit del gra
La resta de punts clau de la declaració final remeten a les garanties de seguretat a les instal·lacions nuclears, de trànsit del gra ucraïnès, essencial per a la seguretat alimentària global i, en el terreny humanitari, l’intercanvi complet de presoners de guerra.
Essencial és també el punt que fa referència al retorn dels aproximadament 20.000 nens deportats des dels territoris ocupats fins a Rússia. Es tracta d’una xifra estimada per Kíiv i Washington, que inclou menors de famílies obligades per la guerra a abandonar les seves cases a Ucraïna, així com als aproximadament 400 que es calcula que han sigut entregats en adopció a russos.
Notícies relacionades"La seguretat nuclear i no impedir el trànsit de la navegació comercial i aliments és una cosa que afecta també països i persones que viuen lluny del conflicte", va afirmar la presidenta suïssa, Viola Amherd, amfitriona de la cimera celebrada a Bürgenstock.
Amherd va insistir de nou en el caràcter neutral d’aquesta cimera, tot i que va reconèixer la necessitat d’implicar-hi Rússia. "Els nens han de ser protegits arreu del món", va destacar per la seva banda el president xilè, Gabriel Boric, que va citar al respecte altres conflictes, inclòs Gaza. Amb la presència del líder llatinoamericà, juntament amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i el president de Ghana, Nana Akufo-Addo, es va tractar de plasmar que la implicació en la recerca d’una pau no es limita als aliats europeus de Kíiv o als EUA.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim