Els 27 arrenquen el debat per escollir els alts càrrecs de la UE

L’alemanya Ursula von der Leyen, el portuguès António Costa, l’estoniana Kaja Kallas i la italiana Roberta Metsola, a la quiniela de favorits per pilotar la nau els pròxims cinc anys

Els 27 arrenquen el debat per escollir els alts càrrecs de la UE
4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La travessa dels alts càrrecs que ocuparan la cúpula de les institucions europees durant la pròxima legislatura sembla comportar un premi fins i tot abans de fer-la. El resultat de les eleccions celebrades entre el 6 i el 9 de juny va confirmar la victòria clara del Partit Popular Europeu (PPE), cosa que ha disparat les possibilitats que l’alemanya Ursula von der Leyen revalidi el càrrec de presidenta de la Comissió Europea cinc anys més. És un dels quatre top jobs (com es coneixen els llocs en l’argot comunitari) que hauran de repartir-se en els pròxims dies els líders de la UE, tenint en compte l’equilibri geogràfic, polític, de mida i gènere.

Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea mantindran avui un primer debat de caràcter informal –la reunió arrenca a les 18.00 hores– durant un sopar de treball que aspira a eliminar obstacles i llimar resistències. Segons la coreografia de la reunió, la discussió es dividirà en dues parts: una de dedicada a analitzar els resultats electorals en la qual participaran Von der Leyen i la presidenta de l’Europarlament, Roberta Metsola, i una segona part en la qual les dues candidates a la reelecció abandonaran la sala i es quedaran únicament els líders europeus per a les negociacions.

Accelerar els nomenaments

La idea és mirar d’accelerar el procés d’elecció de les persones que pilotaran la nau europea durant els pròxims cinc anys i tancar-lo al més aviat possible, a poder ser en la cimera prevista a finals de mes a Brussel·les.

"Tots d’acord que cal tancar-lo al més aviat possible, i això significa el 27 i 28 de juny", apunta un alt càrrec sobre la data del pròxim Consell Europeu en què podria tancar-se l’acord. "¿Amb el panorama que tenen alguns líders a escala nacional qui voldria anar-se’n (amb aquest debat obert) al juliol?", es pregunta el mateix diplomàtic al·ludint a la derrota patida en els comicis europeus pel canceller alemany, Olaf Scholz, i particularment pel president de França, Emmanuel Macron, que la mateixa nit electoral va convocar eleccions legislatives anticipades.

Un fet que no impedirà al cap de l’Estat francès fer ús de les seves prerrogatives com a president de la República de negociar i intentar treure profit en el repartiment institucional.

"És batallador. Voldrà aprofitar totes les oportunitats i es mourà bé", auguren. En aquesta ocasió, i al contrari que fa cinc anys quan el nom de Von der Leyen va sortir del barret de copa de la mà de Macron per sorpresa i després d’una complicada negociació de tres dies, hi ha una "quiniela" que "compleix tots els requisits" en termes d’equilibri i que a priori encaixa perfectament, expliquen les fonts consultades. Els líders europeus porten setmanes de reunions i al telèfon intentant conformar un "paquet" que sigui acceptable per als Vint-i-set i la primera oportunitat de testar-lo serà avui. En nom dels socialdemòcrates negocien Pedro Sánchez i el canceller alemany Olaf Scholz, i dels populars el grec Kyriakos Mitsotakis i el polonès Donald Tusk.

"Ho té fet"

La primera peça del tauler, el lloc més apreciat per tothom i el càrrec institucional clau, és la presidència de la Comissió Europea, que, si res es torça, hauria d’anar a parar a mans de l’alemanya spitzenkandidat dels populars, Ursula von der Leyen, com a candidata del partit més votat en les recents eleccions.

Segons l’opinió d’alguns diplomàtics, i malgrat els dubtes sorgits fa uns mesos per les seves patinades amb Israel o el nomenament d’un amic de la CDU per al lloc de Mr Pyme que va rebutjar per la pressió, Von der Leyen "ho té fet", tot i que abans el canceller alemany haurà de secundar la seva nominació.

Per a la presidència del Consell Europeu que ocupa actualment el liberal belga Charles Michel, i que no pot repetir en el càrrec després d’encadenar dos mandats seguits, el nom que més sona és l’ex primer ministre de Portugal, el socialista António Costa.

Tot i que va dimitir el novembre passat, esquitxat per unes suposades irregularitats que investiga la fiscalia portuguesa, el seu camí sembla fàcil i no només compta amb l’aval de l’oposició que governa a Lisboa, sinó que és una figura que "agrada a tothom" a Brussel·les i en la majoria de les capitals, coincideixen diferents fonts europees. Sense oblidar tampoc que la família socialdemòcrata ja ha dit alt i clar que espera que el lloc de president del Consell Europeu "sigui ocupat per un dels nostres".

Relleu de Borrell

Notícies relacionades

Mentrestant, com a nova cap de la diplomàcia europea en substitució del català Josep Borrell, el nom que més sona és el de la primera ministra d’Estònia, la liberal Kaja Kallas, una de les dirigents europees més actives contra Rússia que coneix a la perfecció la maquinària europea i es porta bé amb Macron.

Finalment, com a presidenta del Parlament Europeu –un lloc que decideixen els eurodiputats– la principal i única favorita és la conservadora maltesa Metsola, que ha estat els últims dos anys al capdavant de la Cambra.