Cimera europea

Els líders de la UE es conjuren per a un acord ràpid sobre els alts càrrecs

Von der Leyen s’obre pas cap al seu segon mandat de la Comissió, en un repartiment en què Costa, Kallas i Metsola són favorits per a llocs clau

Els Vint-i-set tenen pressa per tancar un pacte en el Consell Europeu del 27 i el 28 de juny

Els líders de la UE es conjuren per a un acord ràpid sobre els alts càrrecs
3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Quan els líders de la UE van seleccionar el 2019 els alts càrrecs que han governat les institucions europees aquesta última legislatura, Ursula von der Leyen no figurava en cap travessa. Cinc anys més tard, i després de la victòria del Partit Popular Europeu (PPE) en les eleccions del 9 de juny, el nom de l’alemanya s’ha consolidat de forma indiscutible com a peça central d’un trencaclosques en el qual també figuren el socialista portuguès António Costa i la liberal estoniana Kaja Kallas.

La sensació entre els 27 caps d’Estat i de Govern de la UE, que van començar a negociar ahir a Brussel·les, és que hi ha pressa per acordar el nou repartiment i que cal tancar un acord "ràpid", en el pròxim Consell Europeu del 27 i 28 de juny. El sopar de treball que van celebrar ahir els 27 líders de la UE va acabar al cap de tres hores sense un acord a la vista, però els negociadors de les famílies polítiques continuaven a mitjanit negociant.

"És important que les decisions es prenguin amb rapidesa perquè vivim temps difícils i és important saber què ofereix el futur a Europa", va dir a la seva arribada al sopar el canceller alemany Olaf Scholz, negociador de la família socialista junt amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Tots dos es van reunir abans de la cimera tant amb els negociadors de la família liberal –el primer ministre belga Alexander de Croo i el president francès Emmanuel Macron– com amb els populars, el polonès Donald Tusk i el grec Kyriakos Mitsotakis.

Tots sis, en nom dels tres partits que formen part de la gran coalició, que ha liderat aquesta legislatura l’Eurocambra van celebrar una trobada a sis bandes després de fer balanç del resultat de les eleccions amb les presidentes de la Comissió i el Parlament Europeu, Ursula von der Leyen i Roberta Metsola. La sensació va ser que el consens entre els dirigents europeus emergeix entorn dels quatre noms favorits que fa setmanes que circulen: la popular alemanya Von der Leyen per repetir com a presidenta de la Comissió, el socialista portuguès com a president del Consell Europeu, la liberal estoniana com a alta representant per a la política exterior i seguretat de la UE i la conservadora maltesa Roberta Metsola per repetir al capdavant del Parlament Europeu.

Equilibris

Notícies relacionades

Un puzle que quadra i que agrada entre bona part dels dirigents europeus ja que respecta el sempre necessari equilibri polític, geogràfic, de mida i de gènere, tot i que alguns van mostrar els seus dubtes tant sobre Costa com sobre Kallas. El portuguès compta amb l’aval de Lisboa, però Tusk va avançar que abans de posar-li la catifa vermella necessiten aclarir el "context legal" a què s’enfronta l’ex primer ministre portuguès. En el cas de la dirigent estoniana, tot i que compta amb el suport de Varsòvia –"entén la realitat ucraïnesa i russa molt bé"– hi ha qui veu necessari ser "molt acurats" amb qui representa la UE a nivell internacional. "Necessitem una persona que calmi la situació perquè hi ha molta tensió", va recordar el president d’Eslovàquia, Peter Pellegrini. "Són equilibris molt complexos, però no pinta malament la cosa", asseguren fonts de la delegació espanyola sobre una negociació complexa.

La percepció, en tot cas, és que "s’està relativament a prop" tot i que com sempre "res està acordat fins que tot està acordat". Els dirigents populars van arribar a la seu del Consell defensant a capa i espasa Von der Leyen i augmentant la seva aposta en el tradicional mercadeig que suposa el repartiment d’alts càrrecs, demanant no només la presidència de la Comissió Europea sinó reclamant per a la família popular, vencedora dels comicis europeus, la meitat del mandat del Consell Europeu. Es tracta d’un ja que s’elegeix per dos anys i mig renovables però que mai fins ara s’ha repartit. Un suggeriment que els socialdemòcrates no estan disposats a acceptar.