Rutte aclareix el seu camí a la secretaria general de l’OTAN

El primer ministro holandés, Mark Rutte, se dirige a los medios este lunes, antes de la cumbre de lídere de la UE en Bruselas.

El primer ministro holandés, Mark Rutte, se dirige a los medios este lunes, antes de la cumbre de lídere de la UE en Bruselas. / SIMON WOHLFAHRT / BLOOMBERG

1
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

El relleu de Jens Stoltenberg al capdavant de l’Aliança Atlàntica no es decideix en el repartiment d’alts càrrecs que negocien els caps d’Estat i de Govern de la UE, però el sopar informal celebrat dilluns a Brussel·les també va servir per aclarir el camí del primer ministre holandès, Mark Rutte (57 anys), cap a un lloc de secretari general aliat que els dirigents de l’OTAN volen deixar lligat abans de la cimera de Washington del juliol. Després de mesos d’oposició, Eslovàquia i Hongria van anunciar que recolzen l’holandès, per la qual cosa només queda convèncer Romania que retiri el seu candidat, el president Klaus Iohannis.

Notícies relacionades

Fins aquest dilluns, Rutte comptava amb el suport confirmat de 29 dels 32 països de l’OTAN, incloses totes les seves grans potències de l’organització transatlàntica, començant pels EUA, el Regne Unit, Alemanya, França i Espanya. En quedaven, per tant, tres per convèncer. El primer a confirmar el gir, i que elevava a 30 el nombre de suports, va ser Eslovàquia, que, tot i que hagués preferit un dirigent de l’Europa central o de l’est per millorar la representativitat d’aquesta zona a l’Aliança Atlàntica, va optar per cedir i prendre partit pel candidat favorit després del compromís de l’holandès d’enfortir l’espai aeri eslovac.

"Puc confirmar oficialment que, després de converses amb els dos candidats i de la consulta amb el Govern eslovac, Eslovàquia recolza el primer ministre holandès com a cap de l’Aliança", anunciava després de la cimera informal de la UE celebrada a Brussel·les el president Peter Pellegrini. El mateix camí que ha seguit el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que va aprofitar la cimera per mantenir una trobada bilateral amb el seu homòleg holandès –una "conversa oberta", segons fonts de la Haia– en què li va donar el seu suport a canvi de no participar en les activitats de l’OTAN relacionades amb la guerra d’Ucraïna, ni amb fons ni amb personal.