Rutte aclareix el seu camí a la secretaria general de l’OTAN

El primer ministro holandés, Mark Rutte, se dirige a los medios este lunes, antes de la cumbre de lídere de la UE en Bruselas. /
El relleu de Jens Stoltenberg al capdavant de l’Aliança Atlàntica no es decideix en el repartiment d’alts càrrecs que negocien els caps d’Estat i de Govern de la UE, però el sopar informal celebrat dilluns a Brussel·les també va servir per aclarir el camí del primer ministre holandès, Mark Rutte (57 anys), cap a un lloc de secretari general aliat que els dirigents de l’OTAN volen deixar lligat abans de la cimera de Washington del juliol. Després de mesos d’oposició, Eslovàquia i Hongria van anunciar que recolzen l’holandès, per la qual cosa només queda convèncer Romania que retiri el seu candidat, el president Klaus Iohannis.
Fins aquest dilluns, Rutte comptava amb el suport confirmat de 29 dels 32 països de l’OTAN, incloses totes les seves grans potències de l’organització transatlàntica, començant pels EUA, el Regne Unit, Alemanya, França i Espanya. En quedaven, per tant, tres per convèncer. El primer a confirmar el gir, i que elevava a 30 el nombre de suports, va ser Eslovàquia, que, tot i que hagués preferit un dirigent de l’Europa central o de l’est per millorar la representativitat d’aquesta zona a l’Aliança Atlàntica, va optar per cedir i prendre partit pel candidat favorit després del compromís de l’holandès d’enfortir l’espai aeri eslovac.
"Puc confirmar oficialment que, després de converses amb els dos candidats i de la consulta amb el Govern eslovac, Eslovàquia recolza el primer ministre holandès com a cap de l’Aliança", anunciava després de la cimera informal de la UE celebrada a Brussel·les el president Peter Pellegrini. El mateix camí que ha seguit el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que va aprofitar la cimera per mantenir una trobada bilateral amb el seu homòleg holandès –una "conversa oberta", segons fonts de la Haia– en què li va donar el seu suport a canvi de no participar en les activitats de l’OTAN relacionades amb la guerra d’Ucraïna, ni amb fons ni amb personal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- BCN busca la fórmula per insuflar una nova vida a la seva plaça més dura
- Religió Mor Francesc, el papa que va arribar de «la fi del món» i que ha volgut portar l’Església al segle XXI
- A les portes de la catedral de Barcelona Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"
- Successos Dos detinguts per robar una motxilla a una parella mentre practicava sexe a la platja del Somorrostro de Barcelona
- La successió de Francesc ¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’
- Una de cada 350 El Sant Jordi 2025 vendrà encara 25.000 roses catalanes: l’últim productor del Maresme es resisteix a abandonar
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família convidarà el pròxim Papa a Barcelona el juny del 2026 pel centenari de Gaudí