Rutte aclareix el seu camí a la secretaria general de l’OTAN

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Fins aquest dilluns, Rutte comptava amb el suport confirmat de 29 dels 32 països de l’OTAN, incloses totes les seves grans potències de l’organització transatlàntica, començant pels EUA, el Regne Unit, Alemanya, França i Espanya. En quedaven, per tant, tres per convèncer. El primer a confirmar el gir, i que elevava a 30 el nombre de suports, va ser Eslovàquia, que, tot i que hagués preferit un dirigent de l’Europa central o de l’est per millorar la representativitat d’aquesta zona a l’Aliança Atlàntica, va optar per cedir i prendre partit pel candidat favorit després del compromís de l’holandès d’enfortir l’espai aeri eslovac.

"Puc confirmar oficialment que, després de converses amb els dos candidats i de la consulta amb el Govern eslovac, Eslovàquia recolza el primer ministre holandès com a cap de l’Aliança", anunciava després de la cimera informal de la UE celebrada a Brussel·les el president Peter Pellegrini. El mateix camí que ha seguit el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que va aprofitar la cimera per mantenir una trobada bilateral amb el seu homòleg holandès –una "conversa oberta", segons fonts de la Haia– en què li va donar el seu suport a canvi de no participar en les activitats de l’OTAN relacionades amb la guerra d’Ucraïna, ni amb fons ni amb personal.