Rússia i Corea del Nord segellen la seva aliança amb un acord de defensa mútua

La densa xarxa d’aliances a l’Extrem Orient amenaça d’elevar qualsevol atac a un conflicte desbocat. Als variats acords militars i compromisos de defensa dels Estats Units s’hi suma des d’ahir el ferri vincle entre Corea del Nord i Rússia. En la visita de Vladímir Putin a Pyongyang, la primera en un quart de segle, ha germinat la promesa d’auxili mutu. El seu abast és imprevisible. Corea del Nord no s’ha ficat en cap conflicte seriós en els últims 75 anys malgrat la seva dialèctica bel·licosa mentre Rússia els ha col·leccionat.

"És un veritable avanç", va considerar Putin ahir en roda de premsa referint-se a la nova aliança estratègica que actualitza i amplia els acords firmats entre 1961 i el 2001. Inclou, entre altres aspectes, l’"assistència mútua en cas d’agressió contra alguna de les parts d’aquest tractat", va afegir. L’acord legitima el pertinaç enviament de municions de Pyongyang a Moscou que tots dos han negat. Les gairebé cinc milions d’unitats, segons càlculs de la intel·ligència sud-coreana, dupliquen les arribades des de la Unió Europea fins a Kíiv l’any passat.

L’aterratge d’un dirigent en un país estranger a les tres del matí és una descortesia diplomàtica. Que a aquelles hores sigui rebut a peu de pista sobre una alfombra vermella pel seu homòleg amb una fraternal abraçada dinamita la casuística. L’ocasió ho mereixia.

Fanfàrria general

Putin no freqüenta les seves sortides a l’estranger des que els seus tancs van envair Ucraïna ni rep cada dia Kim Jong-un, dictador del país més hermètic del planeta, a líders globals. Va ser l’inici de la fanfàrria: nens amb globus, un passeig pels carrers de la capital en una limusina descapotable, la innegociable desfilada militar a la plaça Kim Il Sung...

Kim i Putin, secundats per preeminents representants dels seus respectius governs, van parlar durant gairebé dues hores. La tercera baula de la dinastia Kim va dir que Putin era el "més estimat amic del poble coreà" i li va mostrar el "absolut suport i solidaritat" en la guerra d’Ucraïna, mentre aquest li va agrair un suport que és "constant i infrangible". "Em refereixo a la nostra lluita contra la política hegemònica imposada durant dècades, la política imperialista dels EUA i els seus satèl·lits contra la Federació Russa".

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

A tots dos els sobren motius per als agraïments. Moscou va vetar al març la resolució de l’ONU per renovar el mandat del grup d’experts que supervisa el compliment de les sancions internacionals i s’està esforçant a desmantellar-los. La cita va oferir també les reivindicacions d’un món multipolar i les diatribes contra Occident i els Estats Units que abunden en les cimeres sinorusses. El dirigent rus va aplaudir la refinada resistència nord-coreana contra les sancions, xantatges i amenaces de Washington. En un article publicat a la premsa oficial en les vigílies de la seva arribada, ja va prometre esforçar-se a aixecar mecanismes comercials i de defensa "no controlats per Occident" i una "arquitectura justa i indivisible a Euràsia".

Quan Putin va visitar Pyongyang l’últim cop, el seu amfitrió actual estudiava amb nom fals en un internat suís. Sense el suport rus al seu avi, Kim Il Sung, com a contrapès a la influència nord-americana al sud del paral·lel 38, no seria qui és. Els acords militars, comercials i econòmics firmats ahir li brinden un agafador alternatiu que li alleuja la dependència absoluta de Pequín. Als líders nord-coreans, tossudament descrits com a esbojarrats i irracionals per Occident, mai els va faltar l’habilitat per bascular d’un padrí a un altre per assegurar la seva supervivència durant dècades.