El vot de la generació Bardella

"El futur pertany als joves, depèn d’ells construir-lo", deia l’expresident francès Jacques Chirac. I és que el vot de les noves generacions és clau per als partits polítics. No tant pel vot en si mateix, sinó pel que representa. A França, els joves són els que més s’abstenen en unes eleccions. Per això els esforços de l’extrema dreta francesa en els últims anys s’han centrat a capitalitzar el seu suport amb l’aposta per un líder de 28 anys, Jordan Bardella, i mitjançant intenses campanyes en xarxes socials amb vídeos curts, ràpids i directes destinats principalment als votants de menys edat.

França és un dels països europeus on hi ha més joves que recolzen a les urnes l’extrema dreta, si bé no és l’opció guanyadora entre els partits. Segons els diferents sondejos, La França Insubmisa va ser l’opció més votada en les passades eleccions europees pel grup d’edat d’entre 18 i 24 anys, amb un 33% de vots, al davant de Reagrupament Nacional, amb un 27%.

"Els discursos de protesta sempre s’han adreçat als joves. Aquesta és l’època en què busquem canviar la societat", explica en una entrevista Bruno Jeanbart, vicepresident de l’institut d’estudis d’opinió OpinionWay.

El tret emocional en cada locució i les apel·lacions a l’"orgull per la pàtria" són un ganxo per a la generació, ja batejada com la "generació Bardella". Segons els experts, aquests nous votants es perfilen com a joves d’uns 25 anys, que han crescut amb el sentiment que França està perdent la seva identitat i veuen com la classe mitjana a poc a poc desapareix davant la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies.

"Entenc el seu èxit"

En un país on cada vegada hi ha més famílies mixtes, alguns es veuen reflectits en Jordan Bardella, aquest polític tiktoker amb 1,6 milions de seguidors a la xarxa, descendent d’immigrants italians i exemple d’una "suposada" meritocràcia. Un jove polític que utilitza el llenguatge de les noves generacions, que no acostuma a llançar-se al fang en els enfrontaments televisats, i que es manté ferm i regi davant el seu adversari.

"No parla estrany, diu les coses que molts pensem i sense discursos amb floretes (...) No crec que el voti, però entenc el seu èxit", afirma Pierre entre rialles assegut amb els seus col·legues davant el Panteó de París.

Una estratègia que, per ara, a Reagrupament Nacional li ha funcionat i l’ha ajudat a allunyar-se d’aquella imatge caduca, racista i antisemita que desprenia el Front Nacional. El 2019, el partit de Le Pen només comptava amb el 12% del vot jove, ara les xifres li donen un 25%, i continua pujant. "La meva feina era convertir Jordan Bardella en un feixista agradable i somrient, perquè la gent l’escoltés i se sumés a les idees de RN", explica el prestigiós professional de mitjans i coach Pascal Humeau, i va funcionar. Ara, l’extrema dreta sembla menys extrema i més dreta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Des del passat 9 de juny, sobre França s’ha instaurat un ambient de final d’etapa, de comiat al macronisme, alhora que augmenta la preocupació pels seus bons resultats. Els sondejos sobre les pròximes legislatives segueixen mantenint l’extrema dreta com a guanyadora (33%), i davant aquests vaticinis prop de 200 esportistes han firmat una tribuna publicada al mitjà esportiu francès L’Équipe en què demanen als joves votar contra l’extrema dreta.

"Està bé que utilitzin la seva influència, però estaria millor que, en comptes de demanar que no votin per un partit, es preguntin per què alguns el voten", explica un altre jove, Jean-Marc, al demanar-li què li semblen les declaracions del futbolista de la selecció Kylian Mbappé, en les quals demanava als joves "votar contra els extrems"..