Batalla pel poder a la UE

Al president francès, el liberal Emmanuel Macron, li urgeix tancar el pacte abans que les eleccions anticipades del 30 de juny i 7 de juliol puguin suposar una nova desautorització política massiva a la seva coalició governamental, que qüestionaria la legitimitat de les seves decisions a escala europea. La coalició macroniana fins i tot evita la imatge de Macron als cartells electorals a causa del rebuig que genera entre la població. En les eleccions europees més del 85% dels francesos van votar contra els partits macronians i la intenció de vot en la coalició governamental es limita al 22%, segons l’últim sondeig d’Ifop per al diari Le Figaro i la cadena LCI.

Per contra, la postfeixista primera ministra italiana, Georgia Meloni, considera que no cal córrer. Meloni, que va sortir reforçada dels comicis europeus, lidera el grup euroescèptic d’extrema dreta Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que ha desbancat els liberals com a tercera força política del Parlament Europeu. Al grup pertanyen també el primer ministre txec, Petr Fiala, i els nacionalistes flamencs de l’NVA de Bart De Wever, guanyador de les eleccions belgues i previsible nou primer ministre. Meloni també considera poc legítim que el primer ministre holandès en funcions, el liberal Mark Rutte, derrotat en les eleccions de novembre del 2023, sigui qui decideixi sobre els llocs clau europeus, sobretot quan ja està pactat el nou Govern tutelat per l’ultradretà Geert Wilders. Els liberals, per no perdre més escons, mantenen els socis holandesos malgrat el seu pacte ultra, però tornaran a patir un daltabaix amb la sortida ja anunciada del partit euroescèptic de l’ex primer ministre txec Andrej Babis (7 escons).

Un principi d’acord sobre el repartiment de càrrecs va estar a l’abast de la mà entre populars, socialistes i liberals a la cimera del 17 de juny, en la qual la popular Von der Leyen repetia com a presidenta de la Comissió Europea, el socialista António Costa assumia la presidència del Consell Europeu, la popular Roberta Metsola repetia com a presidenta del Parlament Europeu durant la primera meitat de la legislatura i la primera ministra estoniana, la liberal Kaja Kallas, assumia la política exterior de la UE, en substitució de Josep Borrell. Però el pacte va quedar en l’aire a causa de l’intent del Partit Popular Europeu d’acaparar gairebé tot el poder i quedar-se també amb la presidència del Consell Europeu durant la meitat dels cinc anys del mandat, en contra de la pràctica tradicional quan aquest càrrec ha sigut exercit per un popular (Herman van Rompuy, Donald Tusk) o un liberal (Charles Michel). La marginació de Meloni i de nombrosos governs de les discussions va crear un ressentiment i un moviment de fons que podria afectar la cimera del 27 i 28 de juny. Els populars, liderats pel primer ministre polonès, Donald Tusk, van argumentar que amb socialistes i liberals sumaven 406 escons al Parlament Europeu, suficients per ratificar els nomenaments, per la qual cosa van descartar negociar amb Els Verds o amb Meloni i el seu grup ECR. L’ultra Llei i Justícia (PiS), principal rival de Tusk a Polònia, és el segon membre més important del grup de Meloni. Les competències de Kallas en política exterior més enllà d’Ucraïna i Rússia també comencen a qüestionar-se.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Informe retardat

Von der Leyen, que el 2019 va aconseguir l’aprovació del Parlament Europeu per un marge de nou vots, ha retardat la publicació de l’informe sobre l’Estat de dret, molt crític amb el retrocés de la llibertat de premsa a Itàlia amb el Govern de Meloni i a Grècia amb el primer ministre popular, Kyriakos Mitsotakis, per no perdre vots. La Comissió Europea tenia previst presentar l’informe el 3 de juliol i l’ha retardat fins després de la votació al Parlament Europeu de la continuïtat de Von der Leyen.