La crisi política a França tensa els preparatius dels Jocs de París

Després de la victòria històrica de l’extrema dreta de Reagrupament Nacional en les passades eleccions europees, tots els ulls estan posats en el cap de llista del partit ultradretà, Jordan Bardella, que podria ser el pròxim primer ministre segons els sondejos, que li atorguen el 33% dels vots. La incògnita de qui dirigirà el Govern s’aclarirà el pròxim 7 de juliol, després de la segona volta de les eleccions legislatives (la primera serà el 30 de juny) que el president Emmanuel Macron va decidir avançar després de la clatellada soferta el 9J. Només 19 dies abans que arrenquin els Jocs Olímpics.

Els serveis d’intel·ligència, juntament amb el Ministeri de l’Interior, han mostrat la seva intranquil·litat per l’arribada d’aquest jove de 28 anys al palau de Matignon, la seu de l’Executiu francès. La seva falta d’experiència, el seu desconeixement sobre el pla de seguretat dels Jocs i, per descomptat, la seva ideologia preocupen (i molt) el país gal.

Las Olimpíades són un dels esdeveniments esportius que més atenció mundial atrauen, cosa que fa témer les autoritats franceses que "els partits d’extrems l’utilitzin per promoure les seves agendes". Davant aquesta creixent desconfiança, Bardella va afirmar a través de la xarxa social X: "En cas de victòria en les eleccions legislatives, no modificaré el sistema implantat durant diversos mesos".

Les paraules de Bardella no convencen. La ministra d’Esports, Amélie Oudéa-Castéra, va criticar durament l’extrema dreta assenyalant que "no té els valors necessaris per gestionar un esdeveniment d’aquesta magnitud". No obstant, el president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, no veu motiu per preocupar-se: "França està acostumada a celebrar eleccions i les tornarà a fer, tindrem un nou Govern i un nou Parlament i tots recolzaran els Jocs Olímpics".

Pressupost sota supervisió

Des que París va guanyar l’organització dels Jocs el 2017, s’han produït una desena de reunions sobre seguretat, transport i pressupost, entre d’altres, sota el poder macronista.

El mateix president Macron no és aliè a les crítiques després de la seva decisió d’avançar les eleccions legislatives a tan sols dues setmanes de l’inici de l’esdeveniment esportiu. Per això ha emfatitzat que s’han de mantenir l’ordre i la seguretat durant els Jocs per protegir la reputació del país i mostrar una imatge d’estabilitat al món, perquè també estan en joc les futures inversions al país.

El factor econòmic és un altre punt que desperta certa preocupació entre el comitè d’organització dels Jocs que, des de fa mesos, insisteix a mantenir un equilibri de despeses, i que ara, amb el possible canvi de Govern, podria variar. El pressupost per a aquestes Olimpíades ronda entre els 5.000 i els 9.000 milions d’euros, bastant més dels 3.000 milions previstos en un inici.

Durant aquests mesos, l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha hagut d’apagar diversos incendis, com la polèmica sobre l’augment de la inseguretat a la capital o la inviabilitat de portar a terme certes proves olímpiques al Sena pels seus alts nivells d’elements tòxics. L’arribada de l’extrema dreta a dies dels Jocs també l’han obligat a realitzar unes declaracions fent una crida a la calma: "Els preparatius ja estan tan avançats que aquest canvi no hauria d’afectar", va dir.

La inquietud per l’auge de l’extrema dreta s’expandeix com el gas fins a impregnar els vestidors esportius. Fa uns dies, 200 esportistes van firmar una tribuna publicada al mitjà francès L’Équipe, en què demanen als joves votar per combatre l’extrema dreta.

Una societat "més inclusiva"

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

"L’extrema dreta s’oposa profundament a la construcció d’una societat democràtica, tolerant i digna: la història ho demostra. […] Reagrupament Nacional té les seves arrels en aquestes ideologies", diu l’escrit, que insisteix que els esportistes tenen l’"extraordinària oportunitat" de demanar una societat "més inclusiva i democràtica" per "construir una França on cada individu, sigui quin sigui el seu origen, sigui tractat amb dignitat".

Kylian Mbappé, Dembélé, Thierry Henry… grans figures que exporten a tot el món la marca França han parlat i ho han fet, precisament, en contra del que gairebé tots ja donen per fet com una realitat: l’arribada de l’extrema dreta al poder.