L’acord russo-nord-coreà de defensa mútua sacseja el vesper asiàtic

La cimera de Vladímir Putin i Kim Jong-un a Pyongyang aquesta setmana ha sacsejat el vesper asiàtic i amenaça de repercutir en altres conflictes globals. De Rússia i Corea del Nord, els dos governs que aglutinen més sancions d’Occident, s’esperaven vaporosos compromisos per a una creixent cooperació, declaracions de solidaritat i crítiques a l’ordre capitanejat per Washington. Les expectatives es van materialitzar en un acord de defensa mútua i la possibilitat de l’intercanvi d’armament. Eren previsibles els laments de Seül, Washington i Tòquio.

La península coreana n’és la més afectada. El Govern sud-coreà va convocar ahir l’ambaixador rus, Georgi Zinoviev, per exigir que Moscou aturi immediatament la cooperació militar amb Pyongyang, compleixi les resolucions de l’ONU i actuï amb la responsabilitat de ser membre del Consell de Seguretat. Putin ha intentat tranquil·litzar Corea del Sud repetint que l’acord no va dirigit contra cap país en concret i descartant que els seus veïns del nord estudiïn una invasió. Però al sud genera inquietud que la gran potència militar russa s’aliï amb el govern que periòdicament l’amenaça amb embolicar-lo en mars de foc i amb el qual segueix en estat de guerra, ja que l’armistici de 1953 mai va ser corroborat per un tractat de pau.

El director de Seguretat Nacional, Chang Ho-jin, ja va avançar dijous que estava considerant l’opció d’enviar armes a Ucraïna, en contra de la seva postura actual, tot i que va aclarir que esperarà a escoltar les explicacions de Moscou. Corea del Sud ha subscrit les sancions contra Moscou i ha enviat equipament no letal a Ucraïna, tot i que segueix una admirable política de no enviar armament a països que estan en guerra.

La seva implicació fins ara s’ha reduït a enviar carregaments de municions als EUA per reemplaçar les que aquests enviaven a Ucraïna. Corea del Sud és una potència econòmica asiàtica que fa dècades que s’arma contra l’amenaça del nord. Els experts suggereixen que el seu Exèrcit disposa d’enormes reserves d’obusos que donarien una ajuda inestimable a Kíiv. És improbable que Seül, molt lligada amb Pyongyang, obri un altre front. Putin, en el viatge a Hanoi, va advertir que seria «un error molt greu» que provocaria represàlies.

Inquietud als EUA

L’entrada de Rússia a la Península obriria un altre focus de tensió amb els EUA. Washington compta, des del final de la guerra de Corea, amb desenes de milers de soldats al país, on practica maniobres periòdiques conjuntes davant les costes nord-coreanes i, en cas de guerra, agafaria el timó també de les tropes del sud. L’acord d’aquesta setmana, globalment assenyalat com una amenaça de desequilibri, també pot entendre’s com cert reequilibri.

Notícies relacionades

La grandesa de convèncer sense insultar

Trump amenaça amb aranzels des del primer dia Mèxic, el Canadà i la Xina

Putin va justificar la nova aliança amb la presumpta presència de l’OTAN a Àsia. «Ja s’està movent a Àsia com una plaça permanent de residència. Això crea una amenaça als països de la regió, Rússia inclosa. Estem obligats a respondre i ho farem», va afirmar. El cert és que, malgrat que l’OTAN no és present a Àsia, Rússia i la Xina s’han mostrat preocupades per certs moviments, com la participació de Corea del Sud i del Japó com a convidats en la cimera de Madrid de l’any passat i l’anunci de la seva primera oficina al continent, prevista a Tòquio, que finalment va ser cancel·lada.

«Els que envien armes a Ucraïna pensen que no estan lluitant contra nosaltres, però nosaltres també ens reservem el dret d’enviar armes a altres llocs del món», va dir Putin. «No ho descarto», si això inclou Corea del Nord.