Imparable despesa en defensa

Alimentat tant per l’agressivitat russa com per les tensions en l’Indopacífic i les múltiples rivalitats regionals existents, la despesa militar augmenta sense parar a escala mundial. I la tendència es repeteix en el context de l’OTAN des de fa ja una dècada, amb l’estimació de l’Aliança que 23 dels seus 32 membres acabaran l’any havent dedicat almenys el 2% del seu PIB a aquest capítol, fins arribar, a preus constants de 2015, als 1,185 bilions de dòlars (un 17,9% més que l’any anterior). Una realitat que, mirant més enllà de les xifres, mostra que:

Un. Són els països veïns de Rússia els que més han accelerat el ritme, amb Polònia (4,12%) i Estònia (3,43%) al capdavant, conscients de la seva extrema vulnerabilitat davant Moscou. Per contra, els Estats Units són l’únic que ha reduït el percentatge en l’última dècada (del 3,71% al 3,38%), tot i que continua sent el que més dedica a defensa en termes absoluts (754.684 milions, en comparació amb els 430.112 de la resta d’aliats).

Dos. Espanya apareix a l’últim lloc, amb l’1,28% del seu PIB (17.707 milions de dòlars), molt lluny de complir el compromís adoptat en la Cimera de Gal·les (2014). No obstant, en aquests últims anys la despesa en defensa està registrant un espectacular augment (66,93% des del 2014), fins i tot en un any en què els Pressupostos de l’Estat estan prorrogats. L’esforç és tan notori que, mentre que s’ha aconseguit reduir fins al 43,9% del total la despesa en personal (per a unes forces armades de 117.000 efectius), el Govern espanyol s’anima a respondre als que li critiquen el seu incompliment que dedica el 30,3% a modernització i nou equipament (incloent l’R+D en defensa) i el 23,1% a operacions i manteniment, dades que el situen en la meitat de la taula conjunta. A això s’afegeix l’anunci que el 2029 s’aconseguirà arribar finalment al 2% (tot i que les dades que aporta el Centre Delàs, que fa servir els criteris de l’OTAN, determinen que aquest any ja estaríem en el 2,06%).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Tres. Es manté la sacralització d’un percentatge de despesa que es pretén fer passar per una garantia de seguretat davant les amenaces que ens afecten. A més, a diferència del que es va acordar a Gal·les, ara l’objectiu es contempla ja no com un sostre a aconseguir el 2024, sinó com un terra sobre el qual seguir incrementant la despesa en els propers anys. Si es pren en consideració, per exemple, l’amenaça que pugui representar Rússia per a la seguretat europea, és un fet que el pressupost conjunt dels 32 aliats és més de deu vegades superior al que es calcula per a Rússia aquest any (111.000 milions de dòlars), i el dels països europeus membres de l’OTAN (405.561 milions de dòlars, comptant que no tot el pressupost de defensa del Canadà i els EUA es dedica a la seguretat europea) és 3,6 cops superior. Caldria preguntar-se quant més ha de superar l’esforç pressupostari militar aliat al que Vladímir Putin decideixi assignar a defensa, per entendre una vegada més el disbarat de la cursa armamentística en la qual ja estem endinsats sense remei.

I quatre. Tampoc hi ajuda gaire el somni de l’autonomia estratègica que promou la Unió Europea i que Jens Stoltenberg, per calmar la inquietud nord-americana sobre l’esforç dels seus aliats, s’animi a reconèixer que "gran part d’aquests diners en realitat es gasten als EUA", alimentant la idea que els interessos comercials tenen massa pes en la formulació de la defensa aliada.