L’envit electoral de Macron posa en perill el futur de França i d’Europa

Els sondejos auguren una victòria del Reagrupament Nacional de Le Pen, tot i que falta saber si serà per majoria absoluta / La maniobra del president també ha activat l’esquerra

L’envit electoral de Macron posa en perill el futur de França i d’Europa
4
Es llegeix en minuts

"França necessita una majoria clara per avançar amb serenitat i harmonia", va dir el president francès, Emmanuel Macron, després de convocar eleccions legislatives avançades després de la patacada soferta a les urnes en les europees del 9 de juny. Una incompresa decisió que, des d’aleshores, ha despertat fortes crítiques, com les del seu antic primer ministre, Édouard Philippe, que l’ha acusat aquesta setmana de "matar la majoria presidencial". Amb tot, fonts de l’Elisi afirmen que la dissolució de l’Assemblea no va ser un acte espontani, sinó fruit de setmanes de debat i preparació.

Un moviment inesperat per a la resta dels mortals amb el qual Macron pretenia agafar l’esquerra i la dreta tradicional descol·locades per a així tornar a posicionar-se com l’únic bloc contra l’extrema dreta, agitant la por de la població a l’arribada del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen en el poder. Amb el que potser no comptava el president era la ràpida actuació de l’esquerra al formar el Nou Front Popular –aliança de socialistes, La França Insubmisa, ecologistes i comunistes– en tan sols uns dies i que la seva estratègia, que havia funcionat en altres ocasions, no acabés sent viable aquest cop. El seu índex de popularitat és el més baix dels últims anys, però el president va justificar l’acte suïcida com un "moviment d’aclariment" polític per "evitar donar les claus del poder a l’extrema dreta" el 2027.

A més, en aquest context, es pot destacar que una pacient extrema dreta fa prop de 10 anys que està passant a la segona volta en les diferents eleccions gràcies al vot dels ciutadans. Ara, amb gairebé una victòria assegurada de RN, el país es prepara per dir adeu a l’era macronista amb certa incomoditat. La pregunta no és qui guanyarà, ja que (gairebé) tots els sondejos auguren el mateix, sinó que per quant ho farà l’extrema dreta i si Le Pen aconseguirà la majoria absoluta en l’Assemblea Nacional per poder governar al seu aire.

Tot en joc

"És normal que la gent voti RN. El Govern de Macron no ha fet res i nosaltres ho fem tot: treballar, treballar i treballar però mai t’arriba. És moment d’un canvi, i radical", explica a EL PERIÓDICO l’Oussama, un taxista francoalgerià de París, que afegeix: "Els meus pares van arribar aquí des d’Algèria per tenir una vida millor i han complert. Han treballat i han pagat els seus impostos, però des de fa anys la vida s’ha posat difícil i no descarten tornar a Algèria. A París no hi ha vida". El mateix discurs es repeteix sovint als taxis de París. L’estratègia del partit de Le Pen basada en el populisme, contra un políticament incorrecte Macron, ha funcionat entre les classes més populars i en zones rurals.

RN rebutja la polèmica reforma de les pensions i advoca per una reforma fiscal amb una política de baixada dels impostos a les classes populars. Així mateix, defensa també modificar la Constitució de cara a "recuperar la sobirania nacional". Mentre que Macron va ser el mentor d’aquesta impopular reforma de les pensions, el seu ministre d’Economia va anunciar una retallada de 10.000 milions d’euros en els últims mesos i ha reduït els impostos a les grans fortunes.

Component misteriós

Saber què es juga França, i Europa, en aquestes eleccions legislatives té un component de misteri, ja que mai abans l’extrema dreta ha governat el país. A més, a mesura que s’acosten els comicis, va desinflant el seu programa polític, però algunes veus demanen a la població no deixar-se enganyar per les seves propostes descafeïnades. "Crec que ningú pot realment vaticinar què passarà. El que és segur és que el programa d’extrema dreta no és realista. Fins que no tinguem el resultat, és difícil fer unes prediccions realment sòlides", afirma Clara Leonard, doctora en Economia i cofundadora de l’Institut Avant-Gare.

Els experts en el país apunten que, en l’aspecte econòmic, l’arribada de l’extrema dreta pot causar certa inestabilitat davant polítiques antieuropees, com podria ser la decisió de no aplicar les retallades recomanades per Brussel·les i activar la desconnexió amb la Unió Europea. França compta amb un dèficit públic del 5,5%, i l’agència de qualificació financera S&P Global Rating va rebaixar per primera vegada des del 2013 la nota del deute sobirà de França d’AA a AA-.

En l’aspecte social, la "preferència nacional" és la base que sosté el programa ultradretà. El final del dret d’asil, la doble frontera, el funcionariat per als nacionals o eliminar les ajudes socials als immigrants irregulars han sigut claus en la campanya. Es dona per descomptat que aquestes mesures provocaran mobilitzacions al país.

Possible bloqueig

Notícies relacionades

Pel costat polític, projectes de llei que es trobaven en ple debat, com el de l’eutanàsia i la reforma de l’atur, han quedat en pausa després de l’avanç electoral. Si Reagrupament Nacional no aconsegueix la majoria absoluta en l’Assemblea, aprovar les seves polítiques basades en la "prioritat nacional" serà poc probable tenint davant el Nou Front Popular que, segons els sondejos, va guanyant força. "Macron està acabat. […] Només queden els feixistes davant el Nou Front Popular", sentencia el líder dels insubmissos, Jean-Luc Mélenchon.

Per a Macron, cohabitar amb un primer ministre d’extrema dreta pot debilitar encara més el seu mandat i el seu lideratge europeu. Sense majoria al Parlament, el macronisme no podrà continuar amb les seves reformes liberals.