L’oblit dels rohingyes

L’agost del 2017, milers de rohingyes van ser assassinats i prop d’un milió van fugir cap a la veïna Blangladesh, al voltant del 60% del total de la comunitat. Les imatges d’un immens corrent humà que escapava d’una mort segura van fer la volta al món.

Myanmar és un país de majoria budista, de 57 milions d’habitants i 135 ètnies diferents. La rohingya és l’única a la qual es nega la nacionalitat. Forma part dels apàtrides del món. Assentada des de fa un parell de segles a l’estat costaner de Rakhine, a l’est de Myanmar, han patit assetjament i discriminació des que el país asiàtic es va independitzar dels britànics el 1948.

"Mai han arribat a integrar-se en un entorn que sempre els ha sigut hostil", assenyala el periodista Alberto Masegosa. "La raó no és només religiosa. Hi ha un component també ètnic i cultural que els fa ser molt més pròxims a la població bengalí del subcontinent indi, que és d’on procedeixen", afegeix.

Resistència armada

La repressió sistemàtica en contra de la comunitat va començar als anys 70 del segle XX. I no va ser fins a mitjans de la dècada passada que va sorgir la primera resistència armada: l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARDA), una precària guerrilla que es va formar amb el suport de l’Aràbia Saudita. Segons l’opinió de Masegosa, la seva lluita va tenir un perfil més "nacionalista que islamista". El seu objectiu no va ser imposar la religió musulmana, sinó rebel·lar-se contra una situació d’assetjament i discriminació.

L’ARDA va tenir una vida molt curta. El seu últim atac, contra diversos llocs policials, va ser el que va desencadenar la represàlia de l’Exèrcit el 2017. L’ONU va titllar llavors la brutal repressió de "neteja ètnica de manual" amb "voluntat de genocidi". Es va arrasar pobles sencers, es va assassinar civils de forma massiva i indiscriminada. Els sobrevivents van explicar que es va calar foc a vivendes amb famílies senceres a l’interior.

Tot i que sotmès al poder real dels militars, el país comptava llavors amb un Govern que havia sorgit de les urnes. Al capdavant d’aquesta "democràcia disciplinada i puixant" –com la van definir els propis generals– hi havia la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que ocupava el càrrec de cap de l’Executiu.

Després de passar 15 anys en arrest domiciliari, la política birmana s’havia convertit en la líder civil del país. Mal moment per cohabitar amb els militars. Després de la massacre, l’ONU va acusar Suu Kyi de "complicitat" per mirar cap a un altre costat i no frenar la matança.

Condicions "horribles"

Des d’aleshores, els rohingyes que van fugir de Myanmar malviuen al camp de refugiats més gran del món, a Bangladesh, país que tampoc els reconeix com a nacionals. Les condicions de supervivència són "horribles", apunta l’ONU. Apinyats en tendes de canya de bambú, lona i plàstic, pateixen malalties de tota mena, conseqüència de la desnutrició i la falta d’higiene. La meitat de la població és menor de 18 anys. En l’època dels monsons, de juny a octubre, les pluges torrencials arrasin tot el que es troben pel seu camí. La resposta humanitària és del tot insuficient. Equival a menys de 30 cèntims d’euros al dia per cada refugiat.

Els 33 camps que formen els assentaments estan envoltats de filferro espinós i càmeres, així que sembla un camp de concentració. L’interior està controlat per colles de refugiats que es dediquen a l’extorsió i al tràfic de persones i de drogues, entre altres delictes.

Els rohingyes que segueixen en territori birmà "estan sotmesos a un règim d’apartheid deshumanitzador", denuncia Amnistia Internacional. L’èxode continua. Ara en barcasses que solquen el mar d’Andaman i la badia de Bengala, la majoria a Indonèsia. Segons dades de l’ACNUR, l’any passat van arribar per mar a Indonèsia 2.300 rohingyes, una xifra que supera la suma dels fa quatre anys. 569 van morir o desaparèixer.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Però els rohingyes no són les úniques víctimes dels militars birmans. Els generals van posar punt final a la "democràcia disciplinada" el 2021. Un cop d’Estat va tornar a posar les coses a lloc mesos després que el partit de Suu Kyi tornés a guanyar les eleccions. L’opositora birmana, de 78 anys, torna a estar en arrest domiciliari, mentre que a les presons del país purguen penes més de 20.000 presos polítics.

Els seguidors de la Dama, com se la coneix a Myanmar, han conformat un Govern a l’ombra que compta amb un grup armat propi. Un dels molts que operen al país asiàtic, que viu sotmès a una guerra civil permanent.