Cadàvers i tràfic de menors

El flux humà de migrants des de Nicaragua genera una gran quantitat de tragèdies, i molts dels migrants pateixen robatoris i abusos. Al travessar el Río Bravo, a la frontera, molts moren.

Migraciones internacionales colapsan la frontera de Estados Unidos

Migraciones internacionales colapsan la frontera de Estados Unidos / REUTERS / Go Nakamura

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Costa mirar les fotografies emmagatzemades a l’ordinador. Pertanyen a un jove sense vida, d’aparença àrab, amb la cara inflada, deformada i amb prou feines reconeixibles les faccions; en altres instantànies que pertanyen al mateix dossier es veuen els seus estris i robes, totes molles. I és que aquest migrant desconegut arribat al continent americà des d’ultramar va perdre la vida en el moment més crític de la llarga singladura des del seu país d’origen als EUA: al creuar el Rio Grande, que marca el límit entre Mèxic i els EUA. "Molts s’ofeguen al passar-hi", admeten fonts de la Fiscalia de Delictes en Greuge comesos contra Migrants de l’Estat de Coahuila, al nord de Mèxic.

Els casos de cadàvers pendents d’identificació s’acumulen als despatxos d’aquest organisme estatal i obliguen els funcionaris a realitzar llargues gestions i mantenir complicades reunions amb organismes com la Creu Roja, l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, els consolats dels països concernits i les famílies dels migrants. Les identificacions són més fàcils quan es tracta de migrants llatinoamericans, tot i que no tot és ràpid. Estats com Veneçuela i Nicaragua no sempre cooperen a l’hora d’identificar i repatriar els seus ciutadans morts. La fiscalia, a més, instrueix les forces policials locals perquè deixin tranquils els migrants "si no cometen delictes", i presta particular vigilància al pas d’individus acompanyats de menors verificant la identitat i garantint que entre ells existeixi "un vincle familiar".

Cas de tràfic

Un dels casos més complicats que ha gestionat en els últims mesos la Comunitat Nicaraguenes de Texas, organització amb base a prop de Houston, ja al costat nord-americà de la frontera i que involucra menors, és el d’una mare que va creuar el riu amb el seu germà i la seva filla, que anava en braços del coyote (guia). "El riu baixava amb molt cabal. El germà va aconseguir passar, la mare es va ofegar i la policia mexicana va trobar el seu cadàver al riu, però la nena no va aparèixer", denuncia Justine Ochoa, al capdavant de l’organització.

"Sabem que la nena va sobreviure. Hi ha testimonis que la van veure després, però temem que hagi pogut ser entregada al tràfic", continua. Segons la seva opinió, les autoritats mexicanes "no estan fent res" per trobar-la i, tot i que el cas continua obert, la seva organització ha sigut apartada de la investigació.

Ana Valle, col·lega de Justine a Ciutat de Mèxic, recorda que en aquest país hi ha moltes regions en mans del crim organitzat i denuncia que, en molts casos, els migrants víctimes d’abusos estan tan terroritzats que ni tan sols s’atreveixen a denunciar. Explica que no fa gaire, a l’estat de Puebla, uns homes armats "van baixar els migrants del camió i els van disparar. El pitjor és que, segons els testimonis, eren membres de la Guàrdia Nacional" mexicana, insisteix. Una de les dones que viatjaven en aquell vehicle va patir "una greu infecció" i va preferir no informar-ho.

Notícies relacionades

En el seu camí cap al nord, els migrants compten amb un poderós aliat: els albergs governats per organitzacions humanitàries o ordes religiosos, que no només ofereixen allotjament i menjar gratis sense fer preguntes, sinó que també donen assessorament per establir contacte amb les autoritats nord-americanes demamant una cita concertada per evitar la perillosa travessia il·legal de la frontera.

Una d’elles és la Casa Monarca de Ayuda Humanitaria, a la zona metropolitana de Monterrey, regentada pel religiós jesuïta Luis Zavala de Alba, un home que va aconseguir, a partir de donatius de gent adinerada local, reconvertir un racó d’un barri perifèric a la Ciutat Santa Catarina en un complex d’acolorits murs on es reprodueixen passatges de la Bíblia i proclames en favor dels refugiats, on se serveixen deliciosos guisats de pollastre i s’escolaritza els menors. "Era el que Déu em demanava", reconeix.